Dia: 13 de maig de 2014

Lorena Jiménez_1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Fa dos anys que no hi ets. Fa dos anys que sento l’oblit del teu amor, del teu somriure, de la teva calor… Fa temps que ningú em diu com de bonica estic despentinada i amb pijama. Quan els néts vénen i m’expliquen les seves trapelleries, ric. I penso en tu, de jove, eres igual. Tenies ganes de menjar-te el món, però el món, fa temps, se’t va menjar a tu… Aquest dia, el dia del nostre aniversari de boda, em semblava una oportunitat per recordar-te, per explicar-te les novetats i sobretot per sentir-te més a prop meu. Fa dos anys que em faltes, fa dos anys que el meu món és com un vaixell, sense rumb, tombant d’un costat a l’altre.

Patricia Rodrigues_1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

No entenc res; què fa tanta gent aquí, mirant-te, mirant-me, abraçant la mama, plorant, cridant. Què fa tanta gent, què fan? Jo no ploro, no em surten les llàgrimes, em fa gràcia veure’t així vestit, sembles un cambrer; només et falta l’ampolla de vi a la mà. Te’n recordes de la nina que em vas regalar? Aquella nina que deies que s’assemblava molt a mi, amb els cabells rossos, els ulls marrons, i amb aquell vestidet tan maco? Avui, l’he trobada sobre el meu llit, amb una carta, però la mare m’ha dit que després la llegiríem juntes. Apa, papa, obre els ulls! T’estic parlant… Mira’m quan et parlo… Mira’m com sempre has fet!