Dia: 20 de maig de 2014

Adrià Pifarré_TES LYCÉ COMTE DE FOIX

Avui, 23 de desembre del 1914, fa fred, tremolo cada cop que sento el  sarramball de les bombes que impacten al terra i ho destrossen tot. Tinc por, aquí estirat sobre el fang i pensant en tu per poder aclucar els ulls almenys mentre pugui. Estic espantat, imaginant-me un demà en què puguem acabar separats… no sé si podré suportar més temps sense tornar a veure els teus ulls blaus i el teu somriure calorós, només recordant els meravellosos moments que hem passat junts. T’escric això perquè probablement no pugui tornar… et desitjo un bon Nadal i recorda que per molt lluny que estigui sempre et portaré dins del cor.

Noel Alexa_TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Son. Molta son. Massa son. Ja fa uns dies que no puc dormir. Massa dies. No sé quants. Amb la mare i l’oncle, vam intentar creuar els pocs quilòmetres de mar que fan frontera entre Ceuta i Gibraltar. Massa quilòmetres. La mare va caure a l’aigua, el corrent se la va emportar lluny de nosaltres, lluny de mi. Massa aigua, massa corrent. Vaig pensar en el meu pare, que també havia intentat anar fins a Espanya. Ell tampoc va poder creuar aquesta frontera. “Nosaltres sí que la creuarem, hi arribarem”, va dir el meu oncle. Massa por. I jo, somiant en una vida tan diferent, m’ho vaig creure. Massa confiança.