Catarina Rodrigues_3r B INSTITUT ESPANYOL
I una vegada més t’adones que tornes a plorar per aquell idiota que et va cridar grossa per fer la gracieta davant dels seus amics, que, gràcies a ells, et fas fàstic a tu mateixa fins al punt que et fa vergonya sortir de casa. I llavors, entens la realitat, que vius en una societat que solament et fa mal. Pel teu cap passen un munt de coses i aquesta veu torna una i altra vegada i et repeteix el mateix tots els dies. Tens por, però saps que així estaràs millor. Penses en la teva mare, malgrat tot estàs decidida. Amb les llàgrimes als ulls, comences a tallar-te les venes. Plores però alhora somrius, perquè saps que ja no patiràs.