Dia: 26 de maig de 2014

Pablo Prieto_2n DEP AEL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Nervis i més nervis. No saps què passarà, només saps que ho has de fer, res més, anar-hi i fer-ho bé; molt bé! Tot aquell temps has estat practicant, fent, assajant… donant el cent per cent de tu mateix. Un sacrifici que has de fer si vols aconseguir qualsevol cosa en aquest món. Hi afegeixes: donar-ho tot, la tensió de l’instant, la por del fracàs, les reaccions posteriors, el de-sig de ser el primer entre els millors…
–Preparats! Ara…!
–Què fas, què fas! La cursa s’ha acabat! Ets al mateix lloc, paralitzat, on eres a l’inici; clavat com una estàtua; aturat, immòbil, absolutament concentrat fins al proper: Preparats… Ara!

Ignacio Arrarte_2n DEP AEL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El pols s’accelera, començo a estar nerviós. Amb mirada de por miro la meva mare mentre a la vegada li estrenyo fortament la mà. Arriben les infermeres. És hora de marxar. Entrem dins l’ascensor. Miro fixament el monitor, que va disminuint a mesura que baixem de planta. Tres, dos, un, zero. Hem arribat. El cor em va a cent per hora. Una infermera em diu que estigui tranquil. Em col·loquen una mascareta. Començo a entrar en un somni profund. Sento veus parlant al meu voltant però cap m’és familiar. Després d’una hora, sembla que torno a ser a l’habitació. Giro el cap i torno a veure la meva mare, ara ja tot s’ha acabat.