Dia: 31 de maig de 2014

Aldana Martínez_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Em desitges, t’ignoro, em persegueixes i em tens. No teníem cap brúixola moral que ens indiqués el nord. Em perds, m’agafes, em deixes anar, me’n vaig, em busques, em trobes, t’apropes, m’allunyo, t’escolto, t’explico, m’expliques i gaudim, gaudim molt; però errem. Llavors t’odio, t’estimo i sento follia, massa follia. Teníem només un dubte interior que era tan ample com l’oceà. Ara et deixo –tornaràs, penso–, i em deixes, em trobes a faltar, et trobo a faltar, m’oblides i jo… jo he creat una vida per a mi, on sóc lliure per experimentar les meves fantasies més profundes i encara estic boja per tu. Ara, però, sóc lliure.

Cindy González_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
El meu últim microrelat. Com n’és d’estrany afirmar que serà l’últim després de tants anys pensant que havia de participar-hi sense ganes, queixant-me dels deures i de tot allò que podia. Sí, és estrany pensar que serà l’últim. D’aquí a uns mesos tocarà acomiadar-se d’amics i familiars i dir hola a un món desconegut que m’acompanyarà tota la vida. Sento com la por recor­re el meu cos. És hora de fer un pas cap al futur i posar una pedra sobre una altra, a la vegada que escric aquestes paraules per enllestir, així, aquest últim microrelat i aquests últims 640 caràcters. Adéu a les meves muntanyes, a la neu, al fred incondicional… Andorra, et trobaré a faltar.