Dia: 25 de juny de 2014

Samir El Massaoudi _TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquella nit jo no dormia, no podia dormir, mai no dormia bé. Però aquella nit no vaig dormir. No era la primera vegada que em passava i sempre que la son no arribava a envair-me, em posava a pensar. Aquell pensament sempre tornava, nit rere nit, era com un malson. Tot va començar quan ho vaig veure, no hauria d’haver obert aquella porta, no hauria d’haver seguit aquella noia… Però era tan misteriosa… No parlava mai amb ningú ni s’acostava mai a ningú. Potser és per això que ho va fer, potser és per això que em va ensenyar el seu jo. Des d’aquell dia no paro de pensar-hi i cada nit
que passa, perdo un tros de la meva ànima…

Mireia Kohler _TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Miro al meu voltant i hi veig neu, arbres, muntanyes… i un cel enorme que em crida, com si em prometés el meu núvol. Els camins es fan llargs i l’hivern, pesat. La presència del fred hostil, adorm el bosc. Ningú gosa plantar-li cara. Però jo…, jo sí. Decideixo despertar-me i enfrontar-me als meus límits, per estar cada vegada més lliure i a prop del cel i dels seus ecos. Segueixo caminant sense aturar-me, per no refredar els meus músculs. Vull arribar al cim i contemplar de més a prop aquest cel. Un cop allà, el vent acaricia el meu rostre. Per fi puc gaudir de les vistes i sentir-me més gran i fort, per ser més digne del cel.