Laura Martin _4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Una veu cridava, l’estava torturant, l’atrapava en una insuportable agonia, la noia desesperada li suplicava que callés, la veu no desistia, cada cop era més forta i la voluntat de la noia s’afeblia, no podia més… però, no obstant això, no hi havia ningú més en aquella fosca sala.
Judit Allué _4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL
L’autocar ens deixà davant de l’aeroport, jo estava molt il·lusionada, sabia que viuria una experiència inoblidable, que coneixeria gent increïble, sabia que seria el millor estiu de la meva vida, però per una altra part tenia por, no sabia què em trobaria un cop arribés a la gran ciutat universitària.
El comiat s’apropava, vaig abraçar-los a tots i vaig anar on eren els altres, la meva mare em deia adéu amb la mà mentre li regalimaven unes quantes llàgrimes; jo, m’allunyava i cada cop em feia més a la idea que no hi havia marxa enrere. En aquell moment, només volia que passessin ràpid les tres setmanes.
Clàudia Gomes _1ère SB STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Et necessito. Necessito veure’t, olorar la teva aroma deliciosa i sentir-te a prop meu, molt a prop… Tan a prop que pugui clavar-te una queixalada en tan sols un segon. Començo a córrer, tinc ganes, moltíssimes ganes de trobar-te. No aguanto més aquest buit dins meu, aquest dolor que em provoca la teva absència, aquest zzzz que surt del meu estómac. No puc més! He alentit el pas. Crec que m’apropo a tu, ja falta poc, aviat estarem junts i ningú ens podrà separar. Sento el meu rellotge: tic-tac, tic-tac i de sobte, DRING! Ja és l’hora, t’estimo.
Per fi he arribat a la cuina, obro el forn i trec la pizza. L’espera ha acabat, bon profit!
Joana Pereira _1ère SB STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Què puc dir-vos? Ell és tan especial per a mi, ho és tot! Potser no és el més maco, ni el més gran. Però, “l’exterior d’una persona no és el més important”. No és això el que diuen? És impressionant la grandiositat que conté el seu interior. Ell està sempre amb mi, m’acompanya on sigui i quan sigui, sense importar lloc i hora. Sempre em fa costat en els meus moments més difícils, passi el que passi. Ell m’ajuda a superar els meus errors del dia a dia, els meus problemes i embolics. És molt important per a mi, ja que em segueix des que tinc set a-nyets, quan vaig aprendre a escriure. Per això és: el meu salvador, el meu corrector!
Joan Bustamante_Tle PRO C LYCÉE COMTE DE FOIX
L’àvia era la més maca de totes les àvies de l’univers. Estava amb ella sempre que podia, al seu costat a qualsevol moment del dia. M’encantava fer-li petons i abraçades per dir-li bon dia. La seva intel·ligència i la manera de viure la vida la feien única, i sobretot el seu gust per la música, encara que a mi no m’agradés gens, quedava admirat davant aquella gran dona veient-la com cantava a l’hora de rentar els plats. Era meravellosa. Llàstima que no vam poder passar més temps al seu costat. Un moment vaig dubtar de la seva presència, però ara sé que sempre la tindré com a suport en els moments més durs de la vida.
Bentahar Aziza_Tle PRO C Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX
No es pot parar, passa i al seu pas coneixes, descobreixes, trobes i perds. Lent o ràpid, només es tracta de viure en pau amb tu mateix, deixar que passi el que hagi de passar i que et faci vibrar el que al pas del temps vagis trobant. Riem, plorem, estimem, odiem… Però tot pot canviar en qüestió de segons. Al seu pas aprenem a valorar allò que la vida ens vol regalar, moments bons o dolents els aprofitem i aprenem que el temps passa, i passi el que passi hem de ser forts amb tot allò que pel camí anem vivint. D’això es tracta, de no malgastar el temps com si no fos res, perquè sí que ho és, és el teu temps, només teu.
Miguel Fontes _2nd BPR Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX
Tothom treballa, tots comprem, per això funciona. El dirigeixen els líders polítics i des de ben petits ens inculquen unes idees. Per exemple, tothom pensa que les dones han de portar faldilla i que han de fer una 38. Per què? Des de petits, veiem pel·lícules, llegim llibres i aquí apareixen aquestes idees. Tothom ha vist pel·lícules de Disney; aparentment no hi ha res de dolent, però en aquestes pel·lícules hi ha dos protagonistes, un home i una dona. L’home és alt i fort, i la dona és maca, està ben maquillada i sempre té problemes. I qui la salva? L’home. Ens fan veure des de petits que l’home és més fort. Pensem com ells volen.
Pol Patau_2nd BPR Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX
Tota aquella gent que diu que no ens movem, que no fem cap esforç, que no ens cansem. Només vull que la gent respecti el tennis de taula. Que no critiquin sense saber-ne res. És l’esport en què has de tenir molts reflexos, és l’esport més practicat al món. Un dia algú va dir ara la famosa frase de Nothing is impossible; aquesta frase em va fer reflexionar i pensar que tot-hom pot canviar d’opinió sobre aquest esport, ja que pensen que és un esport minoritari. M’encantaria que això només fos un exercici de català, però és el meu punt de vista. El tennis de taula és el meu esport, la meva passió, el meu dia a dia. M’encanta.
Maria Garcia_3 E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Prim o gros, alt o baix, ros o morè, no és indiferent? En aquesta societat hem optat per creure que som diferents, una societat de masses que no té en compte la individualitat dels éssers humans. Per una part, ens obliguen a ser diferents i, per l’altra, a creure que ho som. Som un número i no una personalitat. Ens demanem solidaritat i ens ensenyen a ser individuals, egoistes, a ser els millors per destacar. Hem intimidat els nostres punts d’imperfecció, hem creat un pensament i un comportament violent i atípic, hem sigut els causants de la mort, l’hem despertada d’un somni profund i suposadament durador.
Daniel Maia_3r E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Ser immigrant és molt dur: deixar enrere la teva família, els teus amics, només per donar el millor possible als teus fills i a la teva dona. Molts cops no sabem valorar l’esforç que han de fer per portar-nos un tros de pa a la taula o una jaqueta per no passar fred. A vegades diem que som molt diferents als animals, sentint-nos superiors, però un ocell també ha de portar aliments als seus pollets. A vegades encara volem més del que tenim, a canvi de què? L’únic que hem de fer és anar a l’escola, no ens demanen res més. A vegades encara el culpo perquè ha marxat i ens ha deixat sols, però si ha marxat és per nosaltres.
Maria Cardoso_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
M’adono que ja ha passat un dia i així successivament. No aprofito els dies, tot és una rutina, de casa al col·legi i del col·legi a casa. Sempre faig el mateix i això no està bé. Què passaria si no hi hagués l’endemà? Hem d’aprofitar cada moment del dia, cada hora, cada minut, cada segon. La vida és única i no sabem el que passa quan pugem al cel, si hi ha una altra vida que comença o si s’acaba tot definitivament. Pensar que algú et recordarà quan hagis marxat et dóna la satisfacció de saber que has fet alguna cosa a la teva vida, ser feliç, fer feliç els altres i estar segur que hi ha gent que t’estima.
Laia Gonçalves_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
M’agradaria ser un superheroi. Però no com els habituals. Sí, els que salven el món d’una catàstrofe, que maten el gran malvat del mal o que alliberen una jove donzella de la seva madrastra. Un superheroi real seria aquell que recupera un gos errant que va ser abandonat per aquell home que deia ser el seu millor amic. El que convida, la nit de Nadal, aquell ésser que tots els matins demana diners a la plaça del poble per tirar endavant una família. El que obre una escola per a aquells infants que ho estan desitjant. I per acabar, voleu que us digui un secret? Els superherois existeixen. El problema és que encara no els han descobert.
Joao Oliveira_4t C INSTITUT ESPANYOL
Ara estic amb la meva nòvia en una granja menjant un pastís, i em ve el record del començament d’una bonica història. Un dia a classe d’anglès el professor ens va demanar que féssim grups per a portar pastissos. Al final només quedàvem dos nois i la noia que m’agradava. Com que l’altre noi no volia participar vam quedar nosaltres dos. En acabar les classes de l’institut, vam anar a comprar els pastissos per al dia següent. En acabat, la vaig convidar a prendre alguna cosa al bar del costat del supermercat. A partir d’aquella tarda vam començar a veure’ns tots els dies. Estic molt feliç amb ella, que ha canviat el rumb de la meva vida.
Maria Beatriz_4t C INSTITUT ESPANYOL
A la vida s’han de prendre moltes decisions. Jo vaig haver-ne de prendre una, la més important que mai hagi pres, una decisió que canviaria tota la meva vida. Vaig deixar el lloc on havia nascut i havia passat part de la meva infantesa. Deixar els meus llocs favorits i, sobretot, els amics i part de la meva família, va ser molt dur. Quan vaig vindre a aquet lloc, em pensava que només m’hi quedaria dos o tres anys, però m’equivocava perquè ara aquest lloc és el que més m’agrada, amb el qual m’identifico, on sóc feliç i tot té sentit. Perquè la família i els amics m’han ensenyat que tot és possible. Ara és aquí on vull quedar-me.
Ivan Garcia_2n D DEP (SASO) C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
Hola, sóc l’Ivan, un noi de 22 anys amb el típic somni rocker de sexe, drogues i rock and roll, però, les coses a vegades no surten com volem. Avui en dia, la meva vida consisteix en masturbacions, Coca-Cola light i Flaix FM, tot això mentre em trec un títol universitari per sortir en un món laboral sense treball. La veritat és que tampoc em puc queixar, i amb això vull dir que no puc sortir al carrer a expressar la meva indignació ja que estic complint el somni i les decisions de persones que encara no he pogut conèixer en persona. Ara per ara, només puc buscar un curs d’idiomes per poder buscar un futur millor a l’estranger.
Esther Regada_2n D DEP (SASO) C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Diuen que va marxar per no tornar mai més. Va recórrer el pont que l’allunyava de la realitat amb l’esperança de trobar un futur millor. S’evadia dels seus problemes, volia deixar-ho tot a l’oblit. Li pesaven els peus, cada pas eren 5 segons d’aquell llarg trajecte; es pensava que eren els records, però eren els problemes que deixava enrere sense solucionar, els que el feien arrossegar-se. Se li tallava la respiració en estar al final del camí, quan tenia la llibertat a la seva mà, just la mà que en ser alçada, topava contra un mirall. Cada dia continuava al mateix lloc, i amb els mateixos problemes que quedaran sempre per resoldre.
MARLEN COELHO EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS
Un dia, com fèiem habitualment la meva amiga, el meu amic i jo van anar a passejar els gossos al camp. Sempre els deixem al seu aire, perquè puguin córrer i jugar.
Aquell dia va succeir una cosa diferent; el meu gos va enganxar la gossa de la meva amiga. Vam anar-hi corrents per separar-los, però poc vam poder fer, era massa tard.
Allà vam estar esperant i pensant què faríem, fins que es van deixar anar.
Pensàvem què faríem i no va quedar altra opció que esperar que nasquessin els cadells.
Nathalie Barilaro EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS
Un viatge a Holanda, passant per Amsterdam, Den Haag, Léiden i Rotterdam en 48 hores. Léiden és la meva ciutat natal, però aquest país és tot un univers d’estils de vida. El més destacat és el clàssic. Viatjant durant l’estiu. El clima és molt agradable i quan el sol es mostra en tot el seu esplendor es pot apreciar clarament l’arquitectura. Els camps són verds i grocs gairebé tot l’any excepte a l’hivern que a causa de l’excés d’aigua, la humitat i la boira fan que el paisatge quedi ennegrit.
Els Països Baixos tenen molta història, recomano viatjar a diferents localitats i contemplar la seva bellesa.
Sílvia Gonçalves _4t A EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Avui, en un programa de televisió, parlaven de la història de supervivència d’una família. La dona havia patit un càncer i havia passat sis mesos ingressada a l’hospital, i ara, encara que es troba millor, no pot treballar a causa de la malaltia. El fill, Noel, té set anys i fa dies que no té gaire cosa per menjar. A més, a l’escola, alguns nens li han arribat a dir que és un mort de gana. El Noel no té llibres escolars perquè no li poden comprar. La mare demanava ajuda a través de la televisió. Quan veig això penso que moltes vegades ens queixem sense raó, i que molts de nosaltres som afortunats i que vivim molt bé.
