Mes: desembre de 2015

Albert Albós _3r D EA 2a ENSENYANÇA ORDINO

Els meus dits noten la lleu frescor del ferro del gallet, que recula a poc a poc fins al topall. La llisa fusta polida em frega la cara, obligant la meva galta a fer una sacsejada mentre la meva rígida espatlla es dispara cap enrere bruscament. Un fort serramball recorre les meves orelles i fa tremolar els meus timpans, just al moment en què el forrellat fa un brusc moviment, obrint la recambra i deixant caure una llarga i daurada bala. El llarg canó, encara calent, treu un diminut núvol de fum negre acompanyat d’una petita ràfega de pólvora que desapareix amb la presència d’una fina brisa d’aire pur. La pau regna altre cop.

Alba Cortés _3r D EA 2a ENSENYANÇA ORDINO

Sentia la música a les meves venes, les envetades em cridaven. Un cop les envetades es van col·locar als meus petits peus, vaig començar a ballar com si res. Vaig sentir aquella gran sensació de satisfacció pel que estava fent. Les hores passaven i jo seguia desconnectada dels problemes diaris. Sentia com si res tingués importància i tots els meus problemes diaris marxessin al ritme de la música. No m’importaven ni les hores ni els minuts i molt menys els segons invertits en aquella gran afició que des de ben petita portava amb mi. L’únic que volia era sentir la gran sensació indefinida de tenir per un instant ales als peus…

Anna Estañol _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
L’ambient a l’aula estava enrarit després de la notícia del suïcidi de l’Ona. Precisament ella, que era tan perfecta i popular. L’exemple a seguir i envejada per tots. Vaig rellegir el darrer treball fet plegades. El to de la redacció em va angoixar. Era un crit d’ajuda; uns crits de socors. En nombrosos fragments del seu diari, únic lloc on era ella mateixa, es veia la por. La por a decebre el seu entorn era massa forta. La pressió per destacar sempre i les expectatives generades i autoimposades li havien posat el llistó massa alt. No es veia amb cor de seguir. Les forces se li havien afeblit. L’obsessió d’agradar l’havia destruït.

Luz Zurdo _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Aquell estiu, el recordo viu com si fos el darrer. Ràpid, intens, fugaç i meravellós. Mirades gravades al cor. Somnis i esperances impossibles dins les promeses d’amor. Mots verges escoltats per primer cop i sorgits del bes endolcit d’una càlida i tendra abraçada. Inoblidable el record. Paraules i no crits, riures i no plors, afalacs i carícies i no cops. Adéu a aquell estiu. Ha fugit la màgia, i, amb ella, el primer petó, però esdevingut una il·lusió permanent i endinsada i ancorada dins el cor. Un record que no esborrarà cap altre present ni futur petó. Records profunds i fàcils de tornar-los presents i impossibles de repetir.

Mitchell Balleras _3r B EA 2ª ENSENYAÇA ENCAMP

Falten poques hores. Uf, quins nervis, la meva primera festa! Això de sortir als 14 anys de festa, beure, emborratxar-nos i tenir ressaca als matins. Ha sonat el timbre, ja són aquí, me’n vaig, com sempre els meus preocupant-se per mi i jo sempre els ignoro. Ja hem arribat a la festa, quina olor d’alcohol… Bé, a gaudir! No han passat ni 15 minuts i els meus amics ja estan borratxos, de camí a casa… Ja sé per què els pares es preocupen, és per això… Ho sento molt… La culpa la tinc jo, per no fer-vos cas. Aquelles van ser les seves últimes paraules, totes les persones del vehicle van morir en l’acte. Els seus no ho sabien.

Emma Alamany _3r B EA 2ª ENSENYANÇA ENCAMP

La història de la classe de música. Els alumnes ens estàvem burlant del professor. Aquell mestre no ens agradava i sempre li fèiem la punyeta. Un cop es va enfadar tant que ens va començar a cridar i va tirar una amiga meva a terra i es va fer mal. Nosaltres cada setmana ens queixàvem a la nostra tutora però aquella setmana vam anar directament a la directora. Mentre parlàvem amb la directora va aparèixer el professor per queixar-se que li havíem pintat el cotxe i que li havíem trencat la cadira. Ens van fer fora del despatx i van venir els nostres pares. Finalment van nomenar-lo director i ens van expulsar per sempre.

Kika Da Silva Marinheiro _3r D INSTITUT ESPANYOL

Una ratlla, una altra i encara una altra. Em passo els dies dibuixant i dibuixant. No puc parar de fer-ho. A mi m’encanten els meus dibuixos però no m’agrada ensenyar-los perquè no crec que agradin a ningú. Potser, fins i tot els espantaria. Les meves amigues m’ensenyen els seus dibuixos amables de floretes, animalons o rostres en els seus papers blancs pintats amb tota la gamma de colors, mentre que jo, jo faig servir un sol color, el vermell. Adoro i envejo alhora veure com totes elles poden dibuixar obertament davant de tot el món, com si res, però jo no puc treure la meva làmina i posar-me a fer dibuixos sobre la meva pell.

Alba Gomes moreno_3r D INSTITUT ESPANYOL

És el meu moment de glòria. Sento la calor entre les meves cames i com la multitud cada vegada s’excita més i més, el volum de la música comença a pujar, tinc l’adrenalina a punt d’esclatar, em fixo que arriben els meus rivals, ens mirem amb intensitat i fixament durant uns segons. No tinc por de cap d’ells perquè sé que aquí la mestressa sóc jo. M’adono que comença quan una atractiva dona es posa davant nostre i alça la bandera, se senten els motors posant-se en marxa, la gent està exhausta, la bandera toca a terra i és en aquest moment quan t’adones que… TRES, DOS, UN… La carrera ha començat!

Carlota Jordi _3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Només d’escoltar la paraula audiòfon l’estómac se’m remou. Cada cop escolto menys. Sé que necessito ajuda, però només pensar que si els ho dic, me’ls posaran… Puf… Em poso malalt. No sé què fer, la setmana que ve he d’anar al metge, i s’adonarà  que no escolto gaire bé res. I em dirà: “T’hem de posar AUDIÒFONS.” Ja ho he passat molt malament per la meva cara i només de pensar que ara m’han de posar audiòfons no sé què semblaré.
Ha arribat el dia menys esperat de la meva vida. Avui em posen audiòfons. No sé què pensar. El metge obre l’armari i treu els audiòfons, penso dintre meu: “NOOOOO!”

Nayara Fernandes _3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El meu primer dia a l’escola tenia molta por. Els mestre cridaven, ens castigaven… Tots els meus companys i jo ploràvem perquè volíem els nostres pares. A l’hora del pati no ens deixaven jugar, només quedar-nos asseguts sense parlar. A les classes només ens feien escriure i no podíem parlar, perquè si no ens castigaven sense marxar a casa. També al menjador el menjar era dits, cames, braços… plens de sang i per beure sang. No hi havia llum per cap lloc, era tot fosc. Els mestres eren vampirs i ens mossegaven a tots per alimentar-se. Va sonar la campana i vam sortir corrents d’aquell lloc que en diuen escola.

Ester pelegrina _3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Des que neixes fins que mors, passes per moltes etapes de la vida, algunes bones i d’altres no tant. Quan ets petit la vida és un paradís, no tens problemes, no t’has de preocupar per res que no sigui les teves joguines. A mesura que vas creixent van apareixent els problemes. Quan arribes a l’edat del pavo comences a madurar i t’adones de les coses de la vida. Ja res és com abans, ja no tens ganes de jugar ni d’anar al col·legi, ara és millor sortir amb els amics. I no tens gaires ganes de passar temps amb els teus pares. No miris el passat, viu el present i espera un futur millor. Pensa que són els pares els que t’han donat la vida.

Jordi Raposeiras _3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Per què som tan cecs? Per què no parem de contaminar aquest món? Fem un esforç, tampoc costa tant… Pensem que queden molts anys per viure en aquest planeta, que encara hi ha moltes generacions darrere nostre, que encara han de gaudir de tot el que hem gaudit nosaltres. Jo encara tinc 14 anys, i cada matí, quan em llevo, veig més egoisme que mai. Cada matí arribo a l’escola i veig nens més petits que jo, i em dic a mi mateix: “Què estem fent?!” Jo només dic que pensar una mica en els altres no faria cap mal a ningú. No engeguem innecessàriament els calefactors quan tenim jaquetes i mantes… Agafem la bici. CANVIEM SI US PLAU!