Dia: 12 de gener de 2016

Keilani Borel _3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre heu estat al meu costat, m’heu fet ser com sóc. Quan us vau separar em feia la forta exteriorment però en realitat estava trista. Sort que gent que m’estima em va ajudar: germans, amics… Vau tornar a fer la vostra vida, cadascú pel vostre costat i llavors tot va canviar. Ja no em calia fer-me la forta. Era forta! Em va costar adaptar-me a la situació, tan diferent de les meves amiguetes que vivien amb tots dos. Em sentia diferent i única. Però llavors, tot i que m’hauria agradat més no haver de canviar de casa setmanalment, hi vaig trobar un costat positiu: el cercle de gent amb qui podia comptar anava més enllà dels meus pares.

Xènia Rodriguez _3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

En arribar al restaurant de menjar ràpid, ens va sorprendre la cua i vam haver d’esperar, cansades com estàvem. Perquè només portava deu euros que si no… Mentre esperàvem la safata, la meva acompa­-nyant em parlava, però jo l’únic que tenia en ment era el meu gran amor, que em tenia bojament enamorada. Quan, llavors, vaig veure que m’estava esperant allà. Em vaig posar nerviosa, vaig començar a suar. La bava em regalimava mirant les seves corbes arrodonides, seductores. Sense adonar-me’n ja el tenia a les mans, desembolicant-lo. La mescla de carn i salsa dins d’aquell pa em feia perdre el sentit. I ja sé prou que hi ha amors que maten…