Dia: 4 de febrer de 2016

Aroa Montoto_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

És el segon dia que estic estirada en aquest llit, no em puc moure i estic farta d’escoltar la mateixa infermera cada dia recordant-me que tot depèn de mi. No sé com fer-ho per despertar-me. Cada nit recordo diferents moments amb l’Adam, com aquella nit, la festa de disfresses per Halloween. Em fa por despertar-me i saber que no tinc a ningú́ al meu costat. És tot tan difícil, estar aquí́ quieta i veure com la meva família… Vaig corrent a la sala on hi ha el meu germà, miro i ell ja no està estirat en aquell llit…
Ha mort. Jo ja no sé si és correcte despertar-me.

Cristina Rozados_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

La mort de la meva àvia em va afectar molt, tenia molta confiança amb ella. Aquell estiu al seu costat va ser el millor, sobretot quan estàvem totes dues soles a la vorera de la platja i em va dir:
– Via, tinc un secret que vull que sàpigues, t’estimo més que a ningú́ al món. – M’estimes fins i tot més que a l’August? – També́ l’estimo molt però ell ja té́ molts àngels Via i vull que els àngels sàpiguen que em tens a mi, també́ vull que sàpigues que ets la mé́s important, per a mi ets… Per a mi ho ets tot. Després d’aquell fantàstic dia amb l’à̀via, una setmana després ens van trucar des de l’hospital que la meva à̀via havia mort.