Laura Pérez_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Una llum tènue, un passadís blanc, a banda i banda portes tancades, cadascuna amb la seva història. Silenci, gent trista, desconsolada… Infermeres passant de porta en porta. Era ell, no m’importaven els altres, el meu avi era allà, en una d’aquelles habitacions, envoltat de màquines i cables, molt malalt. Ja no parlava, les mirades reflectien l’angoixa i tristesa d’una vida que s’esvaïa. Un adéu. La terrible certesa que mai més no tornaràs.