Dia: 16 de febrer de 2016

Francesca Guasch_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic sola, tranquil·la i pensativa. Penso com seria algú a l’exterior. Tothom té aquesta curiositat de saber quin món s’amaga allà a dalt. Potser hi ha molta gent o no, qui ho sap… Cada dia mengem el mateix perquè el nostre sistema digestiu no accepta res més. De fet odiem els que viuen allà a dalt. Cada dia en moren uns quants; sobretot dels nostres, no sé per què però som els seus preferits. Aquesta mena de xarxa que baixa cada dia ens agafa, i mai tornem a baixar. Fa por a tothom perquè surt del nostre hàbitat natural i per això ens morim! És bastant normal perquè sense aigua no podem viure… som peixos!

Marc Fortó_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Va pujar al terrat d’aquell edifici. Es va aturar davant de la barana i va contemplar la ciutat. Encara no estava segur de la decisió que havia pres, però ja no podia fer-se enrere. Va passar els peus de l’altre costat de la barana. L’alçada era considerable. Els braços li tremolaven i el cor se li accelerava. Però havia arribat el moment, va tancar els ulls i es va deixar anar. Va notar el vent i els ulls li ploraven per la velocitat. Per un moment es va sentir lliure com un ocell. Quan ja era a uns quants metres del terra, la corda que el sostenia el va frenar a poc a poc. Recordaria aquella experiència durant tota la seva vida.