Dia: 23 de febrer de 2016

Júlia Vidal_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Els raigs de l’alba, travessant els forats de les persianes, em desperten. Ràpidament, m’aixeco i miro el rellotge, són les set del matí. Vaig corrent cap a la cuina, per preparar-me un estrepà i no fer tard. Vull contemplar l’esplèndida bellesa del dia que neix. Em poso el banyador i un vestit de flors amb el fons blanc, i també les xancletes. Amb un rampell, agafo les claus, l’entrepà i la càmera per fer fotografies espectaculars. Surto al carrer, travesso la carretera i arribo a la platja, on es comencen a veure els colors del sol ixent. Vaig a les roques i m’hi assec. He arribat a temps. Tot és bell, el mar, la platja i el cel.

Iker Álvarez_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Seria el primer a habitar aquell satèl·lit tan proper a nosaltres dins la llunyania de milers de quilòmetres. Començaria a explorar un lloc deshabitat i conegut des de la distància, ple d’ignorància en la proximitat humana, molt propera de nit però ben llunyana de dia. Va esperar hores i hores a l’aeroport, amb ànsia i amb inquietud i alhora amb il·lusió, però, sobretot, amb un nerviosisme que li corrompia la seva forma de ser. Aquell vol tan desitjat no va sortir mai. I es va quedar allà, a terra, sobre la seva terra. No la coneixeria de prop. L’oportunitat i, potser la darrera opció, es van perdre en l’espai enmig d’un somni perdut.