Dia: 31 de març de 2016

Alizia Phaé_3éme I LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan era petita, a l’hivern la meva àvia m’explicava com era l’Andorra d’abans: es vivia sobretot de la ramaderia i de l’agricultura. La gent menjava les seves pròpies collites. El tabac també era molt important. Es podien intercanviar alguns terrenys per bestiar o bé per un pernil. A les places s’hi podien trobar fins i tot algunes vaques, les cases eren de pedra, no hi havia tants pisos com ara. Tampoc no hi havia pràcticament cotxes. Hi havia un cap de casa que eren els homes, podien ser cridats per defensar les seves o cases o fins i tot Andorra. El país ha evolucionat molt en tots els àmbits: econòmic, polític i social.

Ariadna Frainha_3éme I LYCÉE COMTE DE FOIX

El que pots arribar a sentir per una persona a vegades, fins i tot fa mal. Fa mal perquè estàs tan bé amb aquella persona que tens por que es cansi, que en trobi una de millor i que ja no vulgui estar amb mi i que tot el que ens dèiem i ens havíem promès i tota la màgia que tenia tan especial s’acabi ens uns pocs segons. Les rialles, els dies junts, les paranoies que tenia quan estava sola a casa i no sabia què fer, i que sempre pensava en ell i que tot el que era tan bonic s’acabés amb un obrir i tancar d’ulls. No deixis escapar l’oportunitat que la vida et dóna. Pots estimar molt una persona, però també pots sofrir.