Mes: novembre de 2017

Joao Ribeiro_3ème F (curs 2016-2017) LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui fa quatre anys… Quatre anys després de veure’l per última vegada. Fa quatre anys que es va morir el meu avi, als meus braços. El sentiment d’impotència, el sentiment que no pots fer res per salvar-lo, la tristesa, la mort. Els records d’allò que vam fer junts, de tot el que em va ensenyar, tot se’n va anar en aquell moment. La tristesa en aquella sala d’hospital, la tristesa que estava als nostres cors. I principalment el dolor que tenia al meu cor, una sensació que sols coneixen els que ho han passat. Almenys saber que està en llibertat i que no haurà de patir més. Fa quatre anys que se’n va anar una persona important de la meva vida.

Edgar Ramalho_3ème F (curs 2016-2017) LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig començar fa tres anys a fer kick-boxing perquè no sabia defensar-me. Vaig estar en un club, el K.O., però fa un any vaig canviar de club per horaris i experiència. Vaig anar al K1, vaig conèixer el meu actual entrenador, l’Alfred Calero. Des que estic al K1 estic millorant. També he après moltíssim, vaig conèixer més gent i em van aconsellar millorar. Vaig començar fent kick-boxing al K1 i vaig fer l’examen per tenir el cinturó groc i després de l’examen ho vaig deixar per concentrar-me més en la boxa. Amb el kick-boxing no feia entrenaments de contacte, però amb la boxa en faig i és gràcies a això que he millorat molt més.

Albert Sans Riuz_3r B (curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Ordino

L’artista donava les últimes pinzellades al seu quadre. Feia mesos que hi treballava. Cada vegada era més a prop la data d’entrega. Cada vegada l’artista estava més nerviós i li tremolava més la mà en fer la pinzellada. Abans de l’entrega, l’artista es disposava a estampar la seva signatura sobre la tela, però, quan va apropar la mà, la ploma va caure i va escampar tinta per tot el dibuix, creant així enormes taques que embrutaven el valuós treball. No s’ho podia creure. Allò no es podia solucionar i en una hora l’havia d’entregar. Amb el cap mirant al terra, va entregar el treball i, encara no sap com, va guanyar el concurs.

Esteve Sala Soler_3r B (curs 2016-2017) EA 2a ensenyança Ordino

Si em morís ara mateix, qui acabaria d’escriure això? Cada segon moren 1,783 persones, 154.080 al dia, i jo estic aquí perdent temps per escriure un treball de català i no suspendre. Podria morir ara mateix de moltes maneres. Tot el que he fet fins ara no tindria cap utilitat… I tu? Què estàs fent? Tu també podries morir en aquest mateix instant, mentre llegeixes. Aixeca’t quan acabis de llegir això, vés a viure la vida, que és molt curta, i si pots, vine a buscar-me, que la classe de català és pesada i jo també tinc ganes de viure-la… Per cert, d’ençà que has començat a llegir han mort aproximadament 44 persones. Comença a viure.

Alain Bernat Bonell_3 S A (Curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol

Els regals són una de les coses a les quals mai ningú renuncia. Sempre quan s’acosta un aniversari o una data important com és Nadal o Reis tothom està ansiós, no perquè arribi l’esdeveniment, sinó perquè et donin el regal. El regal no és el més important, sinó que és poder passar aquell dia tan especial amb els amics i la família, perquè una cosa material com un regal només t’acompanyarà una part de la teva vida fins que se t’espatlli o se’t trenqui, però la família i els amics t’acompanyaran tota la vida. Per això la conclusió és que no s’ha de ser tan materialista i s’ha de donar més importància al que tens que al que no tens.

Xavier López Arruebo_3 S A (Curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol

Espero que no s’acabi l’estiu, espero que els professors no siguin unes males persones, que a català em posin una pel·lícula; espero no suspendre cap examen o dictat, que els meus pares no em renyin per suspendre’ls; espero ser el millor en tot el que m’agrada, que no em posin deures per poder relaxar-me quan arribo a casa i espero que aquest microrelat els agradi als lectors. Però una vegada més tot torna a la normalitat, fent-te veure que no tot és com tu vols, però això no vol dir que no hagis de tenir expectatives, ja que poden ajudar-te a millorar.

Pere Adellach 3r H (curs 16-17) Lycée Comte de Foix
Per què? Per què els nens van a la guerra? Tu em sabries respondre? Jo crec que tampoc. És una cosa tan absurda, tan estúpida i tan cruel que fins i tot jo no podria respondre. Crec que enviar nens a la guerra és la prova última que tot­hom és un covard acabat. Per què anar-hi nosaltres i no ells? Tantes preguntes a les quals ningú no pot contestar. El món és així: cruel i incomprensible. Hem de canviar-ho, hem de revoltar-nos contra aquesta porqueria creada pels nostres antecedents. Escolteu! El futur és nostre. El món ens pertany i el poder també. Ens hem de revoltar, hem de dir el que volem i mai ens hem de deixar enganyar. Mai.

Nina Suárez_3r H (curs 16-17) Lycée Comte de Foix
Sabeu d’aquells dies que voldries escapar-te, oblidar les preocupacions diàries? Aquell 24 d’agost era un dia d’aquests. L’Emília feia anys. Feia mesos que esperava que arribés el dia. Les últimes nits no podia aclucar l’ull de tan nerviosa com estava. Els sorolls del car­rer d’aquella nit la van despertar sobtadament. Va mirar per la finestra, no hi havia ningú. Estaria somiant? De fet, estava envoltada de foscor i a poc a poc una petita porta va deixar passar la llum de l’exterior. Va sentir uns dolors. Va girar-se, el cap primer. Va sentir com unes mans se l’emportaven cap a l’exterior. Va deixar-se anar per una sensació de pau.

Blanca Roman_3r E (Curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Encamp
Tot va començar en una guarderia, quan dues nenes molt tímides es van conèixer. Al principi, la nena de cabells marrons que es deia Blanca, no parava de molestar la nena de cabells rossos que es deia Iris. L’Iris sempre se n’anava a plorar amb la mestra. Quan es van fer molt amigues es van haver de separar, ja que no van anar a la mateixa escola. Quan ja eren més grans es veien molt poc, tan poc que no semblava que fossin les millors amigues, però gràcies al seu cantant preferit van tornar a ser amigues. Quan ja tenien quinze anys, la mare i el pare de l’Iris ens va convidar a anar a un concert del nostre cantant preferit a Barcelona. Va ser molt divertit, ens ho vam passar genial i el millor de tot és que vam recuperar l’amistat.

Cassandra Castro_3r E (Curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Encamp
La noia mirava per la finestra amb els ulls plens de llàgrimes, no acceptava el que havia passat. Continuava esperant una trucada que digués el contrari… que el que havia passat no era real, que només era un somni, que les coses ja no eren com abans, que no l’havien traït. Però sabia que no rebria cap missatge, ni trucada, que el que havia passat era més real que el vidre que la separava dels metres de caiguda. Que no era un somni. Que les coses ja no eren com abans. Les llàgrimes queien. Continuava mirant avall, buscant el motiu pel qual l’havien traït, pel qual l’havien fet miques. Llavors, es va aixecar i va obrir la finestra, es va posar damunt del petit tram de ciment, va comptar fins a tres i en va saltar.

Àlex Palacios Canelles_4t A (curs 2016-2017) Col·legi Anna Maria Janer
Podríem dir que els llibres són més que simples trossos de papers on es relaten històries fantàstiques o reals. Per a alguns, són portals oberts a nous mons. Però no sempre tria el lector: els llibres poden ser d’acció, comèdia, terror, dramatisme, amor, ficció, fantasia o, fins i tot, misteri. De vegades, no són portals oberts per entrar-hi, sinó que són sortides. Sortides per a l’estrès i l’angoixa, com els llibres d’autoajuda. Amb els llibres, tot és possible. Passar pàgines d’un llibre, és passar pàgines de vides, no hi ha límits per a la imaginació.
Tu què en penses?

Carla Guillot Serra_4t A (curs 2016-2017) Col·legi Anna Maria Janer
Fort aplaudiment, flaixos disparant i crits de fantàstic! Per fi la col·lecció primavera-estiu ha vist la llum. Després de mesos i mesos d’intens treball, d’esbossos, d’elecció de teixits, colors, dissenys innovadors i creativitat en estat pur… Hauré estat a l’altura? M’adono que no. Després de tant treball, exigència i neguits, he demanat tanta perfecció al personal que he descuidat un factor molt important: les models escollides eren massa primes. No complien el cànon de bellesa del 2030! Corbes exuberants, pits generosos, llavis molsuts i carnosos. Dones plenes de salut i vitalitat. Lliçó apresa: error que no tornaré a cometre.

Andrea Martínez_3ème D (curs 2016-2017) Lycée Comte de Foix
Un dels animals més impressionants del regne animal és l’elefant. És el més gran que existeix al món en l’actualitat, conegut pel seu avantpassat, el mamut. És un animal majestuós amb unes característiques molt peculiars. Pertany a la família dels mamífers, té una pell molt grossa, una llarga trompa i un cor robust i gran. Una de les coses més impactants d’aquest animal és que té una memòria excepcional: pot recordar persones que l’han ferit o que va veure fa molts anys. Però malauradament, està en perill d’extinció per culpa dels caçadors que volen arrencar-li els magnífics ullals, només pels diners. No ho podem permetre.

Talia Moreira_3ème D (curs 2016-2017) Lycée Comte de Foix
Tot el món somia de trobar la seva ànima bessona, la seva mitja taronja. És un gran repte. Alguns la busquen molt de temps, altres troben l’equivocada i uns altres es rendeixen. Jo proposo de no deixar mai de buscar-la, perquè qui sap si la trobaràs. Jo proposo lluitar-hi. No et rendeixis mai, que segur que més aviat o més tard la trobaràs. Molts preguntareu per què hem de trobar-la; hi estem destinats? La teva ànima bessona està lligada a tu i tu a ella des que has nascut. Esteu destinades a trobar-vos, però la vida us enfrontarà a reptes per lluitar-hi. Quan us trobeu, ni res ni ningú podrà separar-vos per molt temps que passi.

Biel Prats To_3r C (curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Ordino
Estic agafant els mànecs de la sortida del circuit. Se sent la ràdio d’un organitzador que diu: “Ja pots donar la sortida.” En aquell moment noto que el cor em comença a bategar més ràpid i donen la sortida. Tenso els músculs dels meus braços per agafar impuls i començo la baixada. Noto l’aire fred que em dona a la cara. La neu està molt dura, ho noto perquè costa que el cantell de la taula s’hi agafi. La taula llisca molt bé. Giro el cap un moment per veure qui porto darrere meu. Agafaré el primer revolt que fa el traçat, l’agafo per dalt per tal de poder-lo aprofitar quan en surti. Surto del revolt a gran velocitat… Fi.

Montse Pérez Suárez_3r C (curs 2016-2017)
EA 2a Ensenyança Ordino
Una nit, els meus pares se’n van al cinema i jo em quedo sola a casa. Tinc por perquè el meu gos no para de bordar a la porta de la meva habitació. Sento un soroll molt estrany dintre del meu lavabo. El meu cor s’atura i, de cop, sento que algú crida el meu nom… Em giro amb molta rapidesa i veig una ombra entrant a l’habitació dels meus pares. No sé què fer: sortir corrents o entrar a l’habitació a veure què és aquella ombra. Estic espantada. Finalment em dirigeixo cap a la cuina, agafo un ganivet i entro a l’habitació a veure què és. Tota espantada, tremolant… i només era el meu gos que s’havia fet mal. He passat molta por.

Carla Calvet Carnicé_3r B (curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol
L’home de negre era un senyor solitari, a ell no li importava res ni ningú. Ell es va criar sol, els seus pares es van morir quan ell tenia deu anys. Aquest senyor treballa de nit. El que fa és castigar els nens que han mentit. Cada vegada que menteixen, se’ls emporta una joguina. Una nit es va trobar una nena que tenia un malson. Aquella nena tenia alguna cosa d’especial que li va cridar l’atenció: no tenia pares. La va despertar amb cautela, estava suada, i la va estar consolant fins que va estar més tranquil·la. Li va preguntar per què havia mentit. Era que un nen l’estava insultant dient que no tenia pares.

Joan Gómez Haro_3r B (curs 2016-2017) Col·legi Sant Ermengol
Arribo a casa. Ha passat un altre dia i contemplo la meva realitat. Estic controlat pel temps, manipulat, esclavitzat… i ja m’ha arribat l’hora. La vida és com un rellotge, sempre treballant, girant, esforçant-se per acabar sempre en el mateix lloc. Un dia més, una vegada més… Som, soc part del temps. Però el meu rellotge s’atura, arriba a la seva fi tot i sabent que podria seguir en marxa si la fina fulla d’acer continués lliscant tan delicadament sobre el meu canell tremolenc. Conclou el meu llarg viatge vital, cap dia més, un instant menys…

Itziar Garcia Maireles_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estic a l’habitació sola, amb els ulls plens de llàgrimes, pensant en tu. En aquell moment se’m paralitza el cor. No entenc per què m’havia de passar a mi, en aquell precís instant, on els minuts es fan eterns… Tinc el buit dintre meu, tot ho veig fosc si no estàs al meu costat. M’has ensenyat coses que mai ningú les hauria fet millor. Has sabut il·luminar-me la infància i m’has guiat pel millor camí possible. Fa set anys que ja no hi ets, no podem tornar a viure aquells moments. Em faltes aquí, al meu costat, necessito poder parlar-te i tocar-te, però no puc. Sento el buit que tinc dintre meu sabent que tu, avi, ja no ets aquí.