Mes: març de 2018

Roger Isal Lorenzo_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
En un dels boscos d’Andorra més atapeïts de matolls, s’hi trobava un grup de freeriders. Un dels més atrevits va fer un salt des d’una roca de tres metres i mig, en aterrar va seguir fent una baixada bastant maca. Amb un salt inesperat, va caure sobre un arbust, l’esquí va quedar encallat i ell també. El trencament de la cama esquerra va ser inevitable. Les proves mèdiques van descobrir que s’havia trencat la tíbia i el peroné. Mesos després, a un company freerider seu li va agafar un haz de Kent al cor! El van haver d’intervenir d’urgències! Aquella temporada es va fer molt llarga i va acabar sent un rècord d’ensurts.

Laia De Pablos Solà_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Tothom ha tingut el sentiment de por de perdre algú important. A enyorar aquella persona que et fa ser tu mateix, que saps que mai et jutjarà i sempre estarà allà quan la necessitis. Mai et planteges què passaria si la perdessis. Però, de cop passa, aquesta persona marxa, ja no la tenim amb nosaltres. El sentiment ja no és de por, és de tristesa i llavors penses, tant de bo no se n’hagués anat i pogués tornar, tornar-la a tocar o simplement a mirar. Aleshores et preguntes per què sempre ens deixen les persones que més falta ens fan. Doncs, potser perquè hem obert els ulls massa tard, no l’hem valorada el suficient fins que ha marxat.

Maria Teles_3ème G Lycée Comte de Foix
A la professora de català se la veu ràpida i valenta com el mar. Sempre va amb un somriure d’orella a orella, radiant com el sol, un serrell perfectament tallat i unes ungles pintades, amb les quals encara fa més goig. Quan la mires, els seus ulls blaus ressalten. Sempre ben vestida i acompanyada de les seves expressions facials que donen a entendre el que passa pel seu cap. Per coincidència o no, la professora de català pot ser definida pel seu propi cognom. Ella és una professora amb qui rius i aprens a la vegada. Amb ella el català esdevé menys avorrit. Ella és així… Ella és qui ha de ser… Ella és, la professora de català.

SERGI VILLAREAL_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Tenia una competició de natació, tenia molt mal de cap, però a mi m’agrada nedar, doncs hi vaig anar igualment. Estava escalfant abans de competir. Tenia una prova complicada, 1500 m crol, amb mal de cap; l’hora de la veritat arribava, el meu cap pensava “Sergi tens molt mal de cap no siguis ruc i marxa”, i per l’altre costat pensava “tio, has entrenat molt com perquè ara te n’hagis d’anar i abandonar-ho tot”. Vaig fer cas a la ment positiva i vaig nedar, amb mal de cap, però amb ganes de guanyar. Va costar molt, però ho vaig aconseguir, vaig fer rècord d’Andorra i primer classificat de la meva categoria. Però no acaba aquí…

Inua Estruga Sans_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
En posar-me la manta i tancar els ulls pensava en pler de coses com el dia a dia… o coses impossibles com entendre un animal o volar per sobre de les muntanyes… fins a adormir-me, però tenia un somni estrany, amb colors forts, de ter­ror i tristesa, i molts sorolls de persones. No sabia què m’estava passant. Notava que estava desperta, però no podia sortir. Cridava, però ningú m’escoltava. Notava que el cor m’explotava. I de cop vaig veure una llum al fons que s’escapava. Vaig lluitar i lluitar a fins atrapar-la. Vaig obrir els ulls. Era a l’hospital amb la família, m’acabaven d’operar del cor i feia dues setmanes que era allà.

Alba Sánchez Lozano_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Els minuts semblen segons, l’espera m’està matant. Arriba l’hora i el cúmul d’emocions no em deixa reanimar la consciència. M’assec, comença el trajecte, quan m’adono ja no puc tornar enrere, els meus peus s’enlairen, sento com una por inquietant. Se’m talla la respiració en admirar les magnífiques vistes, però estic mig paralitzada en veure la meva impotència… i arribem al cim. Tanco els ulls, m’agafo amb tota la meva força, crido més fort que mai i començo a caure. És la pitjor sensació de la meva vida. En qüestió de segons acaba la tortura… Per sort el trajecte arriba a la seva fi. Aleshores tot queda en un record…

Maikel Haro Alejo_3r C CoL·legi Maria Moliner
Un dia, un militar va anar a l’escola a recollir el seu fill. En sortir de classe, el militar va veure un pallasso que anava a agafar el nen i el va matar. El pare es va a posar a plorar, va anar al cotxe a buscar les pistoles que tenia amagades i va començar a disparar. Ell pensava que l’havia matat però el pallasso es va fer més gran i poderós. Es va espantar, va anar corrent al cotxe i va trucar al comandant per demanar-li que hi anés. Quan van arribar els reforços, van començar a disparar i van creure que havien matat aquell pallasso. Se’n van anar a
la base militar i al cap de vint i-set anys va tornar i els va matar
tots…

Raúl Martins De Castro_3r C Col·legi Maria Moliner
Fa un temps l’escalador més important del món va decidir pujar a la muntanya per arribar al bosc encantat. Tothom li va dir que no pugés, que era perillós, però ell no creia en res. Va pujar amb dos amics més. Quan van arribar al bosc van decidir muntar-ho tot. A la nit, es va acostar una cosa misteriosa. Es van espantar tots menys Manuel, que es va quedar a la tenda. L’ombra misteriosa estava a punt d’entrar quan van desaparèixer tots.
L’endemà, el José va anar a buscar el Manuel en helicòpter. Quan estava a punt de pujar, va veure els cadàvers dels seus amics. Van pujar a l’helicòpter i quan estaven pujant, una mà va agafar l’avió…

Silvia Machado DaCosta_3r CEA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quina sensació més estranya estic sentint. Fa deu minuts estava a l’habitació de l’hospital i ara només veig una llum blanca que no em deixa obrir els ulls. Què està passant? Serà que estic morta? Començo a pensar que sí. Tant de bo que no, o sí, no ho sé. L’únic que sé és que ara ja no estic patint. Això de tenir la malaltia és horrible. Espero que el patiment de la meva família hagi acabat… per molt que ara trobin a faltar algú a casa. No sé ni com ni per què, però estic escoltant la meva mare plorar, demanant-me que no marxi. Tant de bo no marxés, tant de bo em quedés amb tu per sempre, però et prometo que ens tornarem a veure.

Naïs Torres Areny_3r CE A 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Aquest any està sent una mica estrany perquè m’han separat del meu millor amic. Tots els anys hem estat junts a la classe i hem afrontat els millors i pitjors moments durant el curs. M’ha costat començar sense la seva presència, però “gràcies” a això hem unit encara més la nostra relació. També ens ajuda que portem des dels 4 anys junts. Gràcies a la meva classe perquè amb els consells i el seu suport no he trobat tant a faltar el meu millor amic. D’altra banda, ara mateix la meva classe és molt important perquè ens hem unit d’una manera molt especial, ja que tenim tanta confiança entre nosaltres que ens ho expliquem tot. Us estimo!

Jordi Ambatlle_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia que vam decidir de fer nit blanca, és a dir, no dormir durant tota una nit. El problema és quan s’acaba la nit i ve la matinada, estàs tan cansat que no aguantes dret. I al dia estàs mig adormit. Després cap a la tarda ja no tens més son. No vols fer res, només quedar-te assegut mirant la tele, coses sense molt esforç. Però si dines bastant i tard és possible que t’agafi molta son i t’adormis a qualsevol lloc còmode que trobis. Si ets molt valent i has aconseguit no adormir-te, et puc assegurar que a la mínima t’agafarà molta son. I si ja has aconseguit aguantar fins al vespre, pots estar ben content.

Jofre Abella_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa dos anys vaig començar a jugar a Waterpolo, vaig començar perquè un amic en va animar. Som l’únic equip que hi ha a Andorra de Waterpolo, per tant representem el país. L’any passat jugàvem a la lliga catalana de la categoria infantil. Aquest any, com que ja he passat a la categoria dels cadets, no som prou per jugar a la lliga, per això fem entrenaments molt durs per quan arribi l’any vinent, així podrem anar a jugar a la lliga amb un bon nivell. Els entrenaments són tres cops per setmana. Dilluns de dos quarts de nou a dos quarts d’onze, dimecres igual, però divendres comencem abans i acabem més tard… Són durs però a mi m’agrada.

Carla Varas_3r B COL· LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo aquell dia assolellat sense cap núvol enfosquit, quan gaudia amb els meus companys de guarderia amb ple d’alegria, fins que va arribar un moment en què el temps se’m va parar. Hi havia els meus amics per terra sentint dolor, jo anava perduda sense saber cap on anar ni saber què fer, fins que un àngel de la guarda em va salvar la vida. En aquell moment tenia molts sentiments alhora, angoixa, por, com si tot hagués estat culpa meva. Per sort per a tothom va ser, ha estat i serà un mal record que tothom oblidarà.

Ona Morató Luke_3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL

Era prim, esvelt, lleuger i àgil. Tenia el cabell negre, curt, arrissat i brillant. Feia olor de crema d’afaitar i de fusta. Duia sabates de cuir marró, americanes cares, corbates de colors foscos i camises llises, blanques i emmidonades, portava barret i maletí. Sortia de casa a tres quarts de vuit. Tenia un caminar lent, amenaçant i segur. Era respectuós, acurat, educat, puntual i summament intel·ligent. Tenia manies; de neteja, d’olors, de menjar, de roba i de persones. No feia abraçades, ni petons. Es deia pare, avi, marit, amic i senyor.

Pablo Fernández Montero_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
El Reial Madrid és el millor equip de la història. Ha conquistat dotze Champions, trenta-tres lligues, dinou copes del rei, nou supercopes d’Europa i més copes. El van fundar el 1902 Julián Palacios i Juan Padrós. El Madrid té un trofeu que cap equip ha guanyat, el trofeu del millor equip del segle XX. Sempre vesteix de blanc i sempre o quasi sempre té una mica de blau. El seu equip rival per a mi és l’FC Barcelona, però hi ha altra gent que pensa que és l’Atlètic de Madrid. El seu jugador més car és Gareth Bale, que va costar 101 milions d’euros. El Reial Madrid és l’únic equip que ha conquistat dues Champions seguides.

Max de la Flor_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
El dia s’aixeca amb el sol radiant. Era un dia perfecte perquè acabava de nevar. Quan arribo a pistes, el vent fa que l’escalfor del sol ja no faci efecte. En el moment que em fico els guants les mans comencen a escalfar-se. En aquell moment vaig escoltar l’alarma irritant que indicava el començament del dia, el telecadira estava obert. En el moment que em vaig asseure al telecadira vaig notar el fred que s’havia acumulat durant tota la nit. La pujada se’m va fer eterna, semblava que no s’acabés mai. En el moment que vaig arribar era impressionant, es podien veure totes les muntanyes nevades, el relleu de les pistes d’esquí.

Manel Amorim Carrillo_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Era un dia diferent a l’avorrida rutina d’aixecar-me i veure un cel mig blanc o gris amb les pitjors pluges del clima japonès. Era un dia en què el cel volia dir alguna cosa, però no sabia què. La calor intensa i feixuga. Ningú al carrer. Un silenci profund intimidava. I de cop sonà l’alarma, que no ho feia des del 1945, quan els americans van llançar la bomba per sobre de casa dels nostres avis. Tots vam quedar ater­rits pel que intuíem, tornava a passar el del 45. De cop res, ja no sentíem res. Sabíem que una guerra més havia començat. La història es repetia. Algú havia decidit que patíssim el que havien patit els nostres avis.

Mercè Joval Gallart_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Estava allà, dient adeu als meus pares. Havia arribat el moment que estava esperant des de feia mesos. Els vaig deixar enrere i vaig passar el control policial. Vaig anar fins a la porta d’embarcament i vaig ensenyar el meu bitllet i el meu passaport a l’hostessa. Hi va fer una ullada ràpida i, en acabar, va apartar-se de l’entrada de l’avió per a deixar-me passar a mi. Em va desitjar un bon viatge. Li vaig dir adeu amb un somriure i vaig entrar a l’avió. Vaig cercar el meu seient, vaig posar la meva bossa de mà a dalt i vaig seure amb el record de l’adeu dels pares. I sí, tenia por, però sabia que allà on anava tot seria millor.

Youssef Arrahaoui_3ème H Lycée Comte de Foix
“L’actor Leonardo Wilhem DiCaprio va morir abans-d’ahir, després d’una llarga lluita contra les desigualtats als països del Tercer Món”. Després de 32 anys, a Lagos, a la Nigèria, continuen morint de quaranta a seixanta persones cada dia a conseqüència de la fuga a la central nuclear de l’empresa americana Central Union American Corporation. Les autoritats nigerianes, conjuntament amb l’ambaixada americana a Nigèria, estan barrejant l’opció de tancar la central.
“Al llarg de la seva vida l’actor havia interpretat films, entre els quals cal destacar Titànic…”.

Víctor Casajuana_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Era el primer partit de la temporada, vam passar la nit a un hotel al costat del camp. L’endemà ens vam aixecar molt d’hora, però entusiasmats per jugar. Feia bastant fred, vam començar a jugar, personalment em vaig ocupar del coup d’envoie. La primera part va acabar amb un deu a tres, guanyaven ells. Al setanta-novè minut vaig fer una chandelle que va ser recuperada per l’Arian i va plantar l’assaig a la banda dreta. Tothom estava intrigat per si ficava la transformació des dels vint-i-dos metres. Vaig córrer i vaig xutar, la pilota va donar contra el pal esquerre i va passar. Em vaig girar i tothom va saltar a sobre meu.