Dia: 18 de maig de 2018

Oriol Azcárate Guitart_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Feia dos mesos que no avançava en el meu estudi, estava estancat en un sol punt. Era indignant veure com un estudi que prometia ser un avenç no arribava a res. De sobte se’m va il·luminar la ment i vaig visualitzar una fórmula. La vaig escriure immediatament en un Post-it. Vaig sortir del despatx a celebrar-ho. Tothom estava sorprès per l’enrenou. L’havia trobat! La fórmula per tenir energia il·limitada. Vaig tornar al despatx per agafar el Post-it, però ja no hi era. I si algú me l’havia pres? Increïble! El descobriment podia estar en males mans. Mentrestant, un gat mig adormit rosegava un petit paper groc amb una fórmula…

Pau Viola Victòria_4t A Col·legi anna maria janer

En un parc de ciutat hi ha un arbre alt i fort. En una de les branques, sempre hi ha un espai on hi creix una fulla. Una fulla petita i dèbil, en comparació amb les altres que són grans i de color viu. Quan s’acaba l’estiu, la fulla es posa molt trista, “quina vergonya”, diu. “Segur que soc jo la primera fulla que cau aquesta tardor, com que soc la més petita i dèbil de l’arbre…” Quan comença la tardor, la fulla intenta aguantar-se a la branca amb totes les seves forces, però no, sempre acaba caient, sense ser conscient que ella, aquella petita i dèbil fulla, serà la primera amb la qual els nens jugaran i s’ho passaran tan bé.