Dia: 24 de gener de 2019

Patrícia Bragança Moreira_3r B Escola Andorra segona ensenyança d’Ordino
Un dia com els altres em vaig despertar i vaig baixar a la cuina per preparar l’esmorzar. Llavors va deixar de ser un dia normal, vaig sentir un fort soroll, un brunzit greu, penetrant i estrepitós. No m’atrevia ni a mirar per la finestra, no podia creure el que estava veient. Sabia que podia passar, és més, tothom ho sabia. Feia molt temps que estàvem envoltats d’armes i perill, però un mai imagina que això pot passar a casa seva. No m’ho podia acabar de creure; el lloc on havia nascut, jugat, crescut i estimat ara només era un camp de batalla. Vaig anar a despertar la meva família: havíem de marxar, si no, no ho podríem explicar.

MartÍn Batista Castelo_3r B Escola Andorrana segona ensenyança d’Ordino
Tot va començar aquell matí, un matí com qualsevol altre, un matí de dilluns. D’entrada penses que és un nou dia d’escola, un nou dia de treball, però llavors t’adones que no és simplement un matí qualsevol, és un matí per viure la teva vida, un matí per crear noves oportunitats. M’aixeco del llit i em disposo a anar cap al saló, però llavors miro per la finestra i m’adono que visc en un món en constant canvi, un món en constant moviment, però jo no ho veig, jo no veig aquest canvi, no veig aquest moviment que caracteritza el nostre món. La meva mare em crida, però jo no la veig. És llavors quan m’adono que tinc els ulls tancats.