Mes: gener de 2019

Aina Cuen_3r A Col·legi Sant Ermengol

Estava a l’altar, més bonic que mai i amb aquella mirada seva tan dolça. Jo el mirava i somreia, em queia la bava, crec que es veia a quilòmetres. M’imaginava una vida amb ell, formant una família, però les meves emocions es van tallar en sec quan la música va sonar i per la porta de l’església va arribar la que es convertiria en la seva esposa. Mentre a mi em lliscava una llàgrima per la galta.

Alex Ramírez Durán_3r A Col·legi Sant Ermengol

Com cada matí el Jordi ha agafat el paquet de galetes. La mare amb una veu dolça i tranquil·litzadora li ha demanat si preferia llet amb cacau o llet amb mel. El Jordi respon que prefereix mel. El Colacao s’ha quedat fet pols. En Jordi se sent tan malament que decideix regalar-se un bany de dolçor i posar-se tant de l’un com de l’altre.

Marta Ferreira Cerqueira_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

“Mai no hauria dit que el somnambulisme existia. Sempre havia pensat que la gent inventava històries per crear curiositat en els altres, fins que vaig comprovar que quan et parlava em responies coses sense sentit, amb els ulls tancats. Estaves adormida. No sabia què estava passant. Vas anar a la cuina, vas pujar a una cadira sense por de caure, vas obrir l’armari i el vas mirar fixament durant dos minuts aproximadament. Finalment vas decidir no agafar res, potser era perquè realment no tenies gana. Jo seguia observant el que feies i d’allà te’n vas anar directa al llit”, em va dir la meva germana. I no, jo no recordo res d’això.

Maria Rita Prazeres_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquesta història va passar fa uns mesos. Era estiu i, com tot adolescent, viatjar en aquesta època era imprescindible. Aquell any havíem decidit anar a Lisboa. No podia ser més feliç i vaig fer la maleta tan ràpid com vaig poder. Quan vam aterrar, volia sortir de l’aeroport i descobrir la ciutat, però la maleta no arribava. No tenia paciència per seguir esperant, vaig anar a parlar amb el personal de l’aeroport i vaig rebre una notícia horrible: la meva roba viatjava en un vol a Amsterdam! A les fotografies del viatge podem veure els turistes vestits com a models i a mi, una noia que portava una roba que feia el triple que ella.

Nerea Ache_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dia de vacances. La meva família i jo estàvem fent una mudança, portàvem el cotxe ple de llençols, coixins i mantes. A l’arribar al garatge, vam aparcar al costat de la porta de l’ascensor per poder descarregar tot el cotxe. Al baixar, vam veure com el cotxe es movia lentament. Ens vam adonar que havíem deixat el cotxe encès i s’anava movent a poc a poc. Llavors vam entrar al cotxe per parar-lo, ens vam confondre de pedal i en comptes de frenar va accelerar molt bruscament. Vaig tancar els ulls i vaig sentir un soroll molt fort. A l’obrir els ulls estava al meu llit i era l’hora de despertar-me per anar a l’escola.

Erika Albiol_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia dissabte normal i corrent em desperto i veig que el meu gos, White, s’ha convertit en un unicorn i em demana que el segueixi amb un rastre de caramels de sucre. Jo sense entendre res de què passa vaig darrere seu. Arribo a una espècie de portal màgic amb tots els colors de l’arc de Sant Martí i sense pensar entro. Aquest lloc és increïble, fa olor de cotó fluix fet recentment. El terra és de xocolata, els arbres són de llaminadures, el cel és de gelatina i els únics habitants d’allà són els unicorns. Continuo caminant i veig un forat rosa que brilla, tinc por del que pugui passar però m’hi llanço i em desperto.

Aroa Crespo Martínez_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Mimat. Summament mimat. En Ray tot ho aconseguia; si volia amics, els feia, tot i que amb xantatges; si volia anar a un lloc, hi anava. Fins que un dia els seus pares van arruïnar-se i no van poder donar-li res. Va demanar-los que el donessin a una família de rics. Els seus pares, tristos i decebuts, hi van accedir, i ell, tan content, se n’hi va anar. Pensava que ho tindria tot fet, però els seus nous pares li demanaven responsabilitats que  no li agradaven, i va decidir tornar amb els seus autèntics pares. En veure’ls altre cop, es va ficar a plorar, va dir que se’n penedia, que havia après la lliçó i mai més els va deixar sols.

Andrea Criez Call_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Em trobo immers en un món brillant. Per ser el millor s’han de superar combats en els quals s’ha de pintar la màxima superfície i ajusticiar els opositors. Comença la meva primera lluita en aquest univers. Tinta per aquí, bomba per allà, m’han eliminat molts cops. Però als cinc segons revisc i torno a l’acció. Una guerra de tres minuts, es fa eterna. S’acaba el primer enfrontament. No paro de pensar: “Per què he arribat a aquest extrem?’’ El combat ha estat difícil, però he guanyat. No trobo el moment de fer-ne un altre, ha estat tan frenètic que en vull més. Però no puc fer-ne més, em criden i apago el televisor fins a un nou demà.

Beatriz Dos Santos_3ème H Lycée Comte de Foix

–Avi que em pots explicar una història?
–Sí. La nit era freda, hi havia molta boira. Jo prenia xocolata a prop de la xemeneia, quan vaig sentir “toc, toc”. Vaig obrir la porta i… Dalila que t’estàs adormint?
–No.
–No hi havia ningú, a  terra hi havia dos objectes. Vaig veure un llamp caure entre la boira. Em vaig girar, tenia davant meu un cadàver. Era de pell molt blanca, duia un vestit negre xop de sang. Vaig cridar, va treure un ganivet i va començar a caminar fins a mi, vaig córrer cames ajudeu-me fins arribar al bosc, vaig caure i quan em vaig girar… La Dalila estava roncant i l’avi va decidir que li explicaria el final l’endemà al matí.

Chiara Tor_3ème H Lycée Comte de Foix

Aquelles persones que t’han donat la vida, aquelles persones que ho donarien tot per tu, que donen el millor d’ells perquè et sentis bé. Aquelles persones que s’emocionen quan se n’adonen que deixaràs de ser petit el dia que bufes les espelmes. Aquelles persones que estaran sempre vives en la teva ment, perquè fins i tot quan estàs enfadat saps que són les persones que t’estimes més al món, i pensar que algun dia no hi seran… Aquelles persones que sempre t’han donat consells perquè aconseguim ser allò que hem triat, perquè al cap i a la fi, només et volen ajudar a créixer. Cal valorar-les aquestes persones perquè són úniques.

Àngel Calvente Dieguez _3r D EA 2a ensenyança d’ordino

La nit després d’haver fet la ouija vaig notar una presència. La vaig veure, em mirava fixament, jo també la mirava. La vaig observar una estona pensant si era real o no. Al final no li vaig donar importància i vaig anar a dormir. Aquella nit vaig somiar que era amb l’ombra, veia la meva vida per davant, la meva família, els meus amics. Notava com alguna cosa em controlava. Sabia que estava dormint, i no em podia moure. Uns minuts després em vaig despertar; encara era de nit, seguia sense poder-me moure. Aquest cop la presència ja no hi era. Em vaig despertar de nou, ara en un cementiri, amb la família al meu voltant. I jo era mort.

Ferran Botey_3r D EA 2a ensenyança d’ordino

–Hola, em dic Karen i a partir d’ara seré la teva amiga. Fins que s’acabin els caràcters et contestaré a totes les preguntes que em facis. Per exemple: quina hora és? A quin dia estem? A quina temperatura estem..? Però aprofitem perquè només em queden 384 caràcters i moriré. –Quina hora és? –Són les 8 del matí. –Això és perfecte, ara podré demanar tot el que vulgui. Com em dic? –Et dius Antonio Manuel dos Santos Burgues IV. –A quin dia estem? –Avui és 3 de desembre. Podries deixar de demanar-me coses ximples perquè em queden 115 caràcters i moriré. –Calla, aquí mano jo. Qui serà la meva dona? –La teva dona és increïble i es diu A…

Bruno Felipe Rodrigues_3r C Col·legi María Moliner
Hi havia un noi que sempre arribava a la una al banc i obria a les tres. Quan entrava, em preguntava si podia treure diners i jo li responia que es treien des de fora, al caixer. Un dia, vaig mirar què feia i aquest intentava posar diners per la ranura on s’introdueix la targeta. Al veure que tenia seriosos problemes vaig sortir per tal d’ajudar-lo a ingressar els diners. L’endemà, va tornar a aparèixer el mateix senyor i em va fer la mateixa pregunta, que si podia treure diners, i li vaig repetir que aquesta operació es feia des del caixer. Llavors, va sonar el despertador…

DANIEL MOREIRA ALVES_3r C Col·legi María Moliner
Tinc una passió que és el BMX, descens i gairebé totes les modalitats. La gent gairebé no vol prendre riscs i això a causa de persones que únicament saben dir coses negatives. Molta gent no vol practicar-lo ni aprofitar la sort de tenir sensacions úniques amb esports extrems. Cal tenir en compte que hi ha diferents maneres de practicar-lo, descens… i també diferents tipus de BMX, mesures, marques… Sempre pots trobar el teu lloc en aquest món. Sobretot, pensa que cal portar casc i proteccions per a les cames, braços i boca. Jo encara que no pugui quedar amb els amics, intento sempre sortir una mica de casa per anar amb BMX.

Albert Tomàs Bertran_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
L’Ian és un home de 32 anys. Treballa a l’oficina de correus i el seu sou no arribava al mínim. Aquell dia ja no va començar bé, el despertador es va trencar, l’aigua de la dutxa sortia freda, per esmorzar es va menjar uns pèsols freds, a més va arribar tard a treballar. Quan va arribar ja era l’hora del descans i va aprofitar per fer un son. Es va despertar i estava sol, no hi havia ningú, va anar a la cafetera però es va convertir en sorra, seguidament les taules, les cadires i per acabar tot. Es va quedar en un buit. Ell va cridar amb totes les forces però era mut. Es va quedar flotant, sol com tota la seva vida.

Albert Pujol_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Era un dilluns com qualsevol altre, em vaig despertar a les set del matí, com sempre, esgotat.
Després d’estar una estona estirat al llit, em vaig disposar a aixecar-me. Seguidament, vaig anar al bany a rentar-me la cara per acabar de despertar-me i treure’m la son de sobre. Vaig esmorzar magdalenes amb cafè mentre mirava els missatges que m’havien enviat per les xarxes socials. Un cop acabat d’esmorzar vaig rentar-me les dents. Just després vaig posar la música i vaig acabar de despertar-me amb una dutxa. Un cop net, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i me’n vaig anar cap a l’escola, a partir d’allà començarien les aventures.

Claire Horswill _3éme C Lycée Comte de Foix
Tot és negre. No veig res. Qui soc? On soc? La por m’envaeix. El temps s’allarga, no sabria dir si fa anys o segons que estic aquí. Tracto desesperadament de perforar aquesta ombra i aquesta dolçor que m’envaeix lentament. I, de cop i volta, veig una llum a l’horitzó. Quan, per fi, aconsegueixo arribar a aquesta llum, obro els ulls i veig una cara angoixada davant meu. Tinc un sentiment inexplicable d’amor veient-la. Però la qüestió és: qui és? I què hi fa aquí? Amb una veu tímida demano: “Què passa doctor?” Llavors em mira i diu: “Maria, amor meu, soc el teu marit.”

Gautier Blanchard_3ème C Lycée Comte de Foix
Aquella tarda de desembre feia fred i nevava. No hi havia gaires persones al carrer i semblava que tenien pressa per tornar a casa. Però jo, no. Vaig decidir entrar al parc. Era estrany: no hi havia ningú. Estava sol. De cop i volta, un home que coneixia va sortir del fons dels arbres. El vaig saludar, no em va respondre. No m’agradava aquella actitud, què li passava? Em va saltar al damunt empunyant un ganivet. No vaig sentir res més. Em vaig elevar cap al cel. Vaig veure-ho tot de color blanc i vaig entrar en un túnel. El meu cos s’havia quedat a baix. Estava força bé. Vaig deduir que era això estar mort. I ara què?