Dia: 4 de febrer de 2019

David Casal Martínez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Era l’últim minut de partit. De sobte un defensor va arrossegar-se per terra fins a arribar al meu peu, em va tocar, l’àrbitre va xiular, era penal. Era la nostra última oportunitat, l’esforç de tot l’any es reduïa a aquell penal. Si marcava, guanyàvem i pujaríem, però si fallava, tot estava perdut. Era un xut molt important per a tots, tots confiaven en mi i jo estava decidit a marcar. Vaig córrer per agafar impuls, estava a punt de xutar. De sobte, se’m va creuar un gos per davant, vaig saltar-lo, i al caure em vaig trencar el peu, i pensava que també el peroné, però no. Al final vaig haver de marxar en llitera sense poder xutar.

Alba Carmona Vazquez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Veig un blau intens, com el blau del cel però més pur. Miro, analitzo, em preparo, agafo aire i em deixo anar. Estic a l’aire, observo i m’encongeixo, faig la meva volta, torno a observar i em quedo mirant la cara de por de la gent. M’envaeix aquella sensació de quan creus que allò no acabarà bé, m’espanto. Veig la cara del meu entrenador, aquella cara de “fes ja l’última pirueta que teníem preparada”. La faig, torno a posar-me recta, analitzo, però ara no miro les persones sinó el cel, vull tornar a sentir aquella sensació del principi, aquell blau amb taques blanques que convida a volar. Em deixo anar i caic a l’aigua, recta i pura.