Dia: 21 de febrer de 2019

Juan Lao_3ème G Lycée Comte de Foix

Vaig despertar en un autobús volant i vaig veure persones molt estranyes com un esquelet, un tomàquet i un llop. Estaven tots ballant. Un estava ballant break dance i un altre fent tombarelles. M’han explicat que era l’objectiu. L’objectiu era ser l’últim supervivent en un mapa. Estava molt estressat. Hi havia moltes ciutats, en molts països, també un desert i cases. Va sonar una alarma i era el moment: vaig saltar de l’autobús. L’esquelet tenia un paracaigudes en forma de tomba; el tomàquet, un paraigua, i jo no tenia res. Vaig provar d’anar a una zona on no hi hagués gent, o molt poca. Quan vaig aterrar hi havia una sola persona.

Lea Ancion_3ème G Lycée Comte de Foix

Encara recordo quan anava a casa teva. Tenia 4 anys i és com si fos ahir. M’agafaves als teus braços, anàvem a la piscina i m’ensenyaves a nedar com un peix; quan tenia un problema venies i ho solucionaves tot, em feies classes de dibuix i m’ho passava genial. Sempre t’ocupaves de mi com si fos una reina i quan vas estar malalt va ser el contrari: jo era la gran i tu el petit; quan estaves assegut just davant del foc et llegia històries i les escoltaves, anava al jardí per agafar flors i portar-te-les; quan tenies un problema tocaves la teva campana i venia i ho solucionava. Tot era un paradís amb tu fins que te’n vas anar.