AINARA ISABEL SILVA COSTA_3r B Col·legi María Moliner
Soc jo, un noi tímid i poc sociable. Un dia, em desperto a les vuit del matí. Com que m’avorreixo, me’n vaig al parc. Passejant pel parc, veig el meu millor amic amb la seva noia. Ja em va dir que algun dia gosaria dir-li què sentia. Ho ha fet. El meu millor amic, el Carles, i la seva noia, la Laura, estan al banc parlant. Em poso al seu costat i començo a parlar amb ell. No m’està fent cas, m’estan ignorant però jo segueixo parlant. Veig que els dos s’aixequen i se’n van. Crido amb totes les meves forces perquè no m’han fet ni cas i ara se’n van. Quin mal amic, quin mal educat! Encara que en el fons em sembla normal, vaig morir fa dies…
Dia: 27 de febrer de 2019
A ‘hòsties’ he après a viure
EDGAR VIDAL_3r B Col·legi María Moliner
Ho soc, però ja no em callo el que penso. Sé diferenciar un t’estimo de les punyalades, i ja no m’amago les ales per volar. Sé quan volen mentir-me, trepitjar-me o fer-me mal, i no és que sigui un superheroi, només és que tinc més cicatrius que anys, per desgràcia. He après a aixecar-me si caic, i donar cops de peu a les pedres que m’impedeixen continuar. He après que no tota ferida sagna, igual que hi ha persones que t’ericen la pell sense tocar-te. M’han ensenyat a desconfiar d’uns ulls brillants i fer-ho en un cap que no s’atreveix a aixecar la mirada. M’han mentit a la cara i m’han dit la veritat a l’esquena.