Txell Dilmé _3rB Lycée EA2aEnsenyança Encamp
Quan estava a primària em van canviar de classe i no coneixia ningú. Els meus amics estaven a altres classes. Dia rere dia estava sola i no sabia amb qui parlar. Una nen i una nena em deien coses superlletges i es reien de mi. Era tan lleig que quan hi penso em poso trista. Jo era molt innocent i no sabia què fer. No sabia que el que m’estaven fent existia, tenia un nom. El curs anava passant i les rialles i burles anaven augmentant. Fins que va arribar la meva salvació, la meva heroïna, no sé com definir-la… és la persona que li va dir PROU a l’assetjament.