Mes: abril de 2019

Santi Maset Larraz_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estava molt emocionat, per fi aniria a París, amb la meva família. L’avió va sortir cap a Orly, l’aeroport de París. Ja em podia imaginar l’estadi del París Sant Germain. L’aterratge va ser suau, ens vam dirigir a recollir les nostres maletes i vam buscar un taxi que ens portés a l’hotel. Només sortir al carrer un grup de persones es tirà sobre nostre i ens van atabalar amb diferents ofertes de tarifes de transport. Amb el cansament del viatge els meus pares es van deixar convèncer pel que més alçava la veu i en un tres i no res ens vam veure tots quatre en un cotxe. En arrencar em vaig adonar que no hi havia taxímetre.

Aina Pedret Monells_3r A Col·legi Anna Maria Janer

Feia fred, plovia i jo m’havia deixat el paraigua a casa, com de costum, un altre cop arribaria xopa a classe. Vaig començar a córrer. Les ulleres se’m van entelar. Vaig veure una silueta a la llunyania. La vaig ignorar i vaig seguir caminant, pensant en les meves coses. Vaig aixecar la vista per curiositat, seguia allà, quieta. Vaig parar de córrer, tot i que aquella ombra no em transmetia confiança. Vaig accelerar el pas. Al passar pel seu costat vaig sentir:
• Deu, nou…
No el vaig deixar acabar, vaig sortir corrents. Sentia una veu fent el compte enrere: tres, dos, un… De cop, llum blanca, olor d’hospital, piiip.

Sol Dávila_3ème C Lycée Comte de Foix

La llibertat consisteix a fer el que volem i expressar-nos com volem o com podem, tot i respectant les persones que ens envolten. En ple segle XXI, segueix havent-hi racisme, homofòbia, masclisme, esclavatge, violència física i psicològica, bullying i moltes atrocitats. Les persones parlen, comenten i critiquen el que la gent fa. No entenen que tenen la llibertat de fer el que vulguin dins del respecte. Tu has de ser com vols, sigues només TU! I no et rendeixis mai. Tens el dret de pensar i d’actuar de la manera que vulguis. La teva llibertat és el teu món sense lleis, sense normes a seguir, amb el dret de ser qui ets.

Carla Estrada_3ème C Lycée Comte de Foix

Vaig llegir una revista que parlava sobre la dansa, i com més llegia més m’interessava. Aleshores, en aquell moment , vaig decidir apuntar-me en una escola professional, ja que volia ser la millor de totes. Només faltaven 2 dies 6 minuts i 30 segons per demostrar als jutges i a tothom el que era capaç de fer en aquell moment especial de la meva vida. No entenia el motiu pel qual havia esperat tants anys. Va arribar el dia, només faltava 1 minut! Estava davant dels jutges i en aquell instant em vaig adonar que en realitat no sabia ballar!!!

Eric Franco_3r A  EA 2N ENSENYANÇA ST. COLOMA

Un dia, al tornar de l’escola cansat, vaig berenar sense gaires ganes. Vaig anar a l’habitació a mirar l’Instagram. Pensava: què puc fer per divertir-me? Clarament se’m va acudir. La vaig engegar amb il·lusió, després de descansar una estona tenia ganes de jugar-hi. Vaig iniciar sessió, vaig unir-me al grup del Pol, el Mario i el Jordi. Vaig entrar al FIFA. De sobte, sento un crit molt fort, intens. Sabeu qui era!? El professor cridant el meu nom. M’havia adormit a classe. Just va sonar el timbre però abans de marxar em va posar una nota. Quan vaig arribar a casa el meu pare em va castigar sense jugar a la Play.

Dai Mameghami_3r A EA 2N ENSENYANÇA ST. COLOMA

Els nens petits tenen els seus problemes. Pots veure com els intenten solucionar amb la seva innocència. “Hi ha un monstre a dins l’armari!” Crida l’Ada amb to espantat. -Ja vaig, li contesto. No ho podia creure, després d’un mes amb la mateixa ximpleria encara no oblida aquella pel·lícula que va veure de reüll. Em dirigeixo al dormitori, mig adormit. Arribo a l’habitació. No puc dormir si no miro l’armari. M’has de prometre que t’oblidaràs de la pel·lícula. D’acord. Agafo la maneta de l’armari. La meva filla em mira. Se sent ressonar la porta. Dins de l’armari, veig l’Ada, quieta, plorant. Em xiuxiueja: ajuda’m, jo no estic al llit.

Clàudia Guardiola_3r B COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

La música sona per tot el país. Però el més important és quan tu parles perquè la teva veu és la melodia del meu cor. Quan et vaig conèixer, el meu cor anava a mil per hora perquè m’havien parlat molt malament de tu. Quan et vaig conèixer millor em vaig adonar que malgrat el que deia la gent tu eres l’altra meitat de la melodia del meu cor. Vam començar a estar junts fins que un dia et van dir que no anessis amb mi perquè era una altra qui volia estar amb tu. Quan em vaig adonar que t’havia perdut la melodia del meu cor va callar fins que vam tornar a contactar i des d’aquell dia la melodia del meu cor sona amb notes molt boniques.

Inés Santos_3r B COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Em trobo enfront del mar d’emocions. Veig com passen, primer passa la por, després l’odi i de sobte l’amor, i no l’entenc. Miro i miro… L’estic veient, estic mirant l’amor de la meva vida, em poso vermella, no sé com ni cap on mirar, noto la seva mirada a sobre meu, sento que ve fins a mi, noto el seu alè al meu coll, em giro i quan vaig a fer-li un petó, desapareix. No hi és, miro un altre cop al mar i veig que el peix de l’amor ha desaparegut. Vull buscar-lo, entro al mar, busco el peix de l’amor. De sobte, veig que s’apropa un peix molt gran, no puc distingir-lo, però veig que és el tauró de la decepció, noto com se m’emporta.

David Neila_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia anys que jugava al futbol però un dia em vaig adonar que en aquest país, aquest esport, no paga la pena. Sempre havia somiat a ser un jugador d’elit i jugar en grans equips. Dos anys després vaig entrar en un equip de Catalunya, vaig anar millorant cada cop més fins que un dia ens va venir a veure un observador de La Masia del Barça. Quan vaig acabar el partit em va venir a dir que em volia al seu equip. Passaven les setmanes i cada cop estava més nerviós perquè des d’aquell dia no en sabia res més. El dia que vaig veure la seva trucada al mòbil vaig saber que el meu somni de petit estava a punt de fer-se realitat.

Costa Pedro_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

En arribar a casa, la mare estava molt preocupada i em va explicar que la policia havia trucat: m’havien denunciat per robatori. En aquell moment no entenia el que estava passant. Estava nerviós i vaig trucar uns amics per explicar-los la situació i desfogar-me. Quan es van adonar del que havia passat, em van intentar ajudar com van poder. L’endemà, els pares em van portar a la comissaria per parlar amb el policia responsable del cas, però quan l’agent em va veure es va adonar que jo no era el lladre. Ens vam sentir molt millor i vaig avisar els meus amics. Això m’ha ensenyat que les conseqüències d’un delicte poden ser greus.

Mónica Magalhaes_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Les dues filles del Santana caminaven pel jardí de casa. Mentre una pelava amb una navalla pals petits que hi havia en una cantonada de la parcel·la, l’altra anava preparant la llar de foc per fer les costelles. El pare mentrestant tallava la carn. Van venir molts amics de la mare de les noies, la Diana, aquell era un dia de celebració. La Diana va morir als trenta-un, quan en tenien quatre les nenes. Era un dia bastant alegre, cada any el celebren, però aquest era especial perquè a la Diana li agradava molt el Licor 43 i aquest any és el 1943. Les noies van anar a l’altar a portar-li el seu menjar preferit i algunes coses personals.

Mariana Da Silva_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Algun cop us heu parat per pensar com és la vida d’un animal?
Els animals ens donen la vida, alguns d’ells viuen per a nosaltres. Els domèstics ens protegeixen, ens cuiden, ens esperen quan arribem a casa, nosaltres en canvi els donem amor i menjar. El món animal és un món senzillament increïble. De vegades veig gossos, gats,… al carrer i em fan molta pena, ja que no entenc com pot la gent abandonar animals als carrers. Nosaltres, sense els animals no podríem gairebé ni viure, ja que ens alimentem d’ells, ens aporten vitamines i nutrients. Hi ha gent que els jutja quan ells no ens fan cap mal, en canvi, col·laboren i ens ajuden.

Jan Fernandez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

En el precís instant en què trobo a faltar aquelles mirades comprensives, quan reflexiono sobre el meu futur, uns homes desconeguts em venen a buscar i no sé on em porten, però sé que són portadors de males notícies. Recordo els seus rostres amb nitidesa, tristesa i ràbia.
Els que em van donar tot el seu afecte, el seu amor, el seu tot per veure’m feliç, ara ja estan al cel. Els trobo molt a faltar. No puc parar de pensar-hi. Em penedeixo de no haver-los explicat els meus problemes perquè em donessin més consells. Sabré viure sense ells? Penso en les abraçades plenes de tendresa que em feien i els records són l’únic que em queda.

Isabella Crafar_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA d’oRDINO

Tothom ensopega amb algú que acaba convertint-se en el seu punt feble. Ho fas tot per ell i no vols veure’l mai malament. Malgastes el teu temps preocupant-te’n i no saps les coses que et perds per intentar ser com ell vol. Tens tanta por de perdre’l que acaba aprofitant-se’n. Aquella persona et decep i al final t’adones que no ha valgut la pena, que has gastat el teu temps i la teva energia en una persona que no et valora com cal. En lloc de perdre el temps amb persones que no s’ho mereixen, troba algú que et valori per tot el que fas per ell i que t’estimi com la persona que ets. No vagis darrere de ningú i pensa en tu mateixa.

uainhoa rodrÍguez_3ème ALycée Comte de FoixCaminava pels carrers  de la ciutat intentant escapar d’aquesta bogeria… Cadàvers i més cadàvers, varis cossos de gent amputats, sense braços, sense nas, fins i tot sense ulls… Us demanareu com va arribar l’apocalipsi a Andorra. Bé, és una història una mica llarga i no podré acabar-la d’explicar. Tot va començar fa tres mesos, al juliol, quan uns turistes van arribar a la ciutat per estar-s’hi unes setmanes… Després de les seves minivacances se n’anirien cap a un altre lloc… Pobres turistes… No sabien que les seves vacances serien un infern i que estaven a punt de viure una experiència única. Quina por!

ujoan parra_3 ème ALycée Comte de FoixEl meu primer entrenament va ser molt intens, estava molt nerviós  perquè anava a conèixer noves persones i a experimentar noves sensacions. No creia gaire en mi mateix, però aquell dia la meva autoestima em va ajudar. Creia que podia aconseguir el que em proposés, o sigui jugar bé. Era dissabte, em tocava jugar de titular perquè teníem una baixa a l’equip. Aquell partit era molt emocionant i jo vaig esgotar la meva energia anant amunt i avall. De sobte vaig veure el marcador, i havia de reaccionar urgentment. La pilota va tocar el meu peu dret i no m’ho vaig pensar… Era el xut perfecte, un gol fantàstic. El meu primer gol!

umarc casanovas reina_3r BCOL·LEGI ANNA MARIA JANEREra una nit d’hivern, hi havia una boira espessa i  tothom estava a casa. Com que hi havia un metre i mig de neu no es podia sortir. Jo estava a casa dels meus avis sol, ja que ells havien anat a comprar, però la forta nevada el havia enxampat. S’havien quedat atrapats dins el cotxe. Estava en un sisè pis, els vaig trucar perquè estava preocupat i em van dir que m’escalfés una truita de patates que estava a la nevera. La vaig posar dins del no gaire modern microones i de cop va sortir una forta flamarada que va encendre una de les cortines de la cuina. Vaig haver de saltar per la finestra o m’ofegaria.La pel·lícula va ser un èxit.

uLAIA MARTÍN CASTILLEJO_3r BCOL·LEGI ANNA MARIA JANERLa seva pell, el seu cos, la seva personalitat. Com m’estima, com m’acarona, com em besa, com em parla, com m’explica els seus problemes. Com m’ajuda en tot el que pot, com m’agrada escoltar els seus t’estimo abans d’anar a dormir, la seva veu quan em dedica cançons. Com m’agrada dedicar-li tot el meu temps, i que ell me’l dediqui a mi, com m’agrada que em tracti com si fos el seu únic món. Com m’agradaria casar-me amb ell, com m’agradaria dir-li que vull que sigui el pare dels meus fills, i que els ensenyi la seva saviesa, com m’agradaria envellir amb ell.Però.. .no sé com dir-li que estic amb un altre. I que no el puc deixar.

Txell Dilmé _3rB  Lycée EA2aEnsenyança Encamp
Quan estava a primària em van canviar de classe i no coneixia ningú. Els meus amics estaven a altres classes. Dia rere dia estava sola i no sabia amb qui parlar. Una nen i una nena em deien coses superlletges i es reien de mi. Era tan lleig que quan hi penso em poso trista. Jo era molt innocent i no sabia què fer. No sabia que el que m’estaven fent existia, tenia un nom. El curs anava passant i les rialles i burles anaven augmentant. Fins que va arribar la meva salvació, la meva heroïna, no sé com definir-la… és la persona que li va dir PROU a l’assetjament.

Maria Coto Mateu _3rB  EA2aEnsenyança Encamp
Una nena que sempre fugia de tot i de tothom que mai volia estar amb ningú perquè se sentia amenaçada. Només hi havia un lloc en el qual no se sentia amenaçada. Era un banc que hi havia dins d’un bosc profund i fosc. Allà passava els dies i les nits. Fins un dia que al banc va veure un altre nen assegut, li va dir que ell no podia estar allà i el va començar a cridar i a empènyer. El altre nen ple de por va marxar corrents i plorant. La nena va marxar plena de fúria i va seure a una roca a la vora del mar, van passar dies i dies i la nena no apareixia. Fins que un dia van trobar una carta a la vora del mar que deia: “Fins mai.”