Mes: abril de 2019

Guillem Baeza Melguizo__3A Col·legi Sant Ermengol

Hola, tinc 14 anys, em dic Guillem i estic mort.
L’altre dia vam anar a l’estació de la NASA a visitar-la amb els meus amics Arnau i Pere. Quan vam arribar a l’estació vam entrar en un coet, era impressionant però la gent va començar a sortir-ne ràpidament. Sense saber què passava, les portes es van tancar, el coet va començar a tremolar i es va sentir un compte enrere: deu, nou, vuit… Mentrestant ens vam asseure i ens vam cordar. El coet es va enlairar cap a l’espai, però s’estava cremant, no hi havia cap estri per apagar el foc. El foc ens tenia acorralats, no podíem fer res i ens estava a punt de cremar: Booom!

Pol Villalta Pérez _3A Col·legi Sant Ermengol

Han estat uns dies de vacances fantàstics, gaudint de paisatges meravellosos, amb el cap a un altre món… A pocs quilòmetres meus les tempestes estaven destruint-ho tot, cases, cotxes, negocis i fins tot vides. Tot ben a prop meu i sense quasi adonar-me ni poder fer res per ajudar aquests afectats. Tinc un sentiment estrany, d’alegria perquè m’ho he passat bé i de tristesa pel que ha passat a prop meu  mentre jo gaudia.

Gil Bakshi_3r D EA2Ensenyança de Santa Coloma

Avui és el dia, el dia que espera ansiosament qualsevol nen, l’últim dia d’escola! En Daniel es desperta tot emocionat ja que avui no treballarien i no farien feina. Es vesteix, esmorza i marxa tot content cap a l’escola. Un cop allà, fan un esmorzar de classe i la resta del dia el passen al pati fent activitats. A les cinc en punt, com sempre, toca la campana, però aquest cop la campana no sona ben bé com una campana, més aviat sona com un despertador…
S’encén el llum i entra la mare del Daniel per despertar-lo. De seguida la mare li pregunta si està llest per al primer dia d’escola.

Jonay Lopez_3r D EA2Ensenyança de Santa Coloma

Una família que vivia al camp va adoptar en PiPo. Cada dia anaven a passejar fins a un llac on hi havia ànecs, persones banyant-se i caçadors. El dia de Carnaval, com cada dia, també van anar al llac però, com que era Carnaval, tots anaven disfressats, fins i tot el gos. Van disfressar el Pipo d’ànec. Que tan bé que van caracteritzar al gos, quan van arribar al llac, un caçador va confondre el gos amb una au i va disparar-li, els fills van plorar molt la seva pèrdua.
Van estar dos mesos lamentant-se. Fins que un dia van arribar els pares amb un nou gos i van tornar a la rutina de sempre oblidant per sempre més el pobre Pipo.

ERIC GASCON__3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

T’has demanat mai què passaria en un món sense tu?
Un món on tot fos exactament igual i on tu ja no existissis…
Creus que canviaria alguna cosa? O tot continuaria
igual? Et pots arribar a imaginar aquest món? Aquest
món en què no hi ets… què passaria amb els que t’envolten?
En aquest món, on haurien anat a parar tots els
diners que has arribar a gastar? Potser la teva família seria
ara mateix rica, o potser no… Aquest món en el qual
els teus amics no t’haurien pogut conèixer, continuarien
sent els mateixos? I si no fos el cas, en què canviarien?
A pitjor o a millor? Per molt que aquest món no existeixi, m’intriga la curiositat

AZAHARA FENOY _3 ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Pensar, una acció que cobreix més de mil coses, pots ferte
un món a la teva mida. Pensar, pots pensar en el que
vulguis. Alguns diuen que somiar és gratis, jo soc més de
dir que pensar és lliure i bonic. Jo sempre penso, però
mai abans de parlar, a vegades me’n penedeixo, d’altres
em quedo a gust i d’altres, penso. Pensar, una cosa que
fas tots els dies, sovint t’ajuda i penses en positiu, d’altres
et rebregues el cap. Sé que abans he dit que pensar
és bonic, però encara que sigui bonic, a la vegada pot ser
trist, anormal, sense sentit, profund, divertit. Pensar té
un significat genial per mi, pensar és la meva paraula preferida

Arnau Sánchez Campamà__4t C Col·legi Anna Maria Janer

És possible que hi hagi un percentatge molt elevat de possibilitats que cap dia sigui igual a un l’altre. En tot un dia et poden passar fets tan bons com dolents i no tots els dies poden passar les mateixes coses. Cada dia és singular i al final de la jornada veiem el resultat. En som conscients quan arribem a casa i fem balanç. Però el nostre humor pot canviar quan pensem en allò que podem millorar en el futur, tot i que el dia hagi estat dolent. No hem de perdre l’esperança de canviar el nostre futur i fer que el nostre entorn sigui el millor per a nosaltres i tots aquells que ens acompanyen. Segur que així serem més feliços.

Berta Tomás Cardona_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Es desperta. 2 de febrer. A la casa de la seva infantesa. Asseguda a la butaca de pell rogenca. Prenent el seu te negre matutí. Escolta de fons el Cànon en D major de Pachelbel. Mira intensament per l’immens finestral del saló. Observa els grans flocs de neu caient. Increïblement preciós. La naturalesa sempre sorprèn. Ja han passat centenars d’anys des de l’última persona que va tocar la neu per darrera vegada. Concretament 750 anys. “Per què vam haver els humans de destruir una meravella com aquesta?” Es desperta. 2 de febrer. A la casa de la seva infantesa. Asseguda a la butaca de pell rogenca. Prenent el seu te negre matutí.

Marc Fernández Páez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Deambulava prop de la via esperant, pensatiu, sense pressa, el seu torn. Enfront, un pare de família descuidat, en la mateixa situació. Quan ja se sentia la ràpida fricció amb les vies, saltà, i amb una primera llàgrima esperà que arribés. No aparentava estar gaire preocupat, però s’hi acostà, el tragueren a la força i estirat a terra esperava assistència mèdica. Li somrigué i girà cua cap al seu torn, agafà el seu maletí i entrà. S’assegué al costat d’un jove americà que llegia a la pantalla que un senyor de 47 anys havia intentat acabar amb la seva vida a la via del metro. Les males notícies es divulguen ràpid, va dir mirant-lo.

Martí Farran Colell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Endevina l’endevinalla amb una mica d’esperança. Soc un estat, un moment, un instant, una absència. Soc omnipotent, però no soc déu. Estic sovint al teu costat. Tu no em pots veure, però jo, al contrari, et veig. I si tu m’anomenes, desaparec. Hi soc quan dorms. No m’agrada el cine, no m’agrada el teatre, no m’agraden els llocs transitats, ni els públics, ni els avions, ni els trens. Alguns cotxes o vehicles m’agraden, però són relatius, tampoc m’agrada el que és sorollós. Em pots trencar amb molta facilitat, però al contrari és molt complicat arreglar-me. Estic a la música, estic als telèfons, de vegades puc ser una mica incòmode.

Núria Periago_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Andorra. És un país que a certa gent li semblarà petit, tancat i amb pocs habitants, on a l’hivern hi fa un fred que sembla l’Alaska d’Europa. Però no es fixen en la seva bellesa. La poca gent dona tranquil·litat, i encara que hi hagi turistes, tot és molt més calmat que a la gran ciutat. A la primavera, els arbres floreixen i tot es torna més bonic; l’estiu és perfecte per anar a la muntanya a fer un tomb ben agradable i tranquil; a la tardor, els colors roig, groc i verd són els protagonistes a les parets d’Andorra, i a l’hivern es torna tot de color blanc, com una catifa de pèl d’os polar, que sembla freda, però és confortable.

Marta Midao_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Crec que el millor professor que he tingut mai és el d’història i geografia. Sempre que hi anava m’expulsava de classe. Entrava i en un vist no vist ja era fora. Jo pensava que només em passava a mi, que només era jo la que havia de suportar allò, fins que un dia em vaig mossegar la llengua i vaig intentar aguantar una mica tot el que podia arribar a dir de mi, i vaig veure com n’expulsava uns quants. No ho entenc, quan estic malalta o em passa alguna cosa i no vinc a l’escola, sempre passen les millors coses. L’altre dia el professor es va posar a cridar a tota la classe, ens va abaixar les notes del exàmens, ens va parlar malament…

Denis Alexander Gonzàlez Baburkin_3r A Col·legi Anna María Moliner

Era un dia qualsevol, com sempre, al matí em despertava amb el soroll del carrer, entrava soroll per la meva finestra que m’agrada deixar oberta perquè dins de casa meva hi fa una pudor de mil dimonis. Visc a Barcelona i a les nits no fa gaire fred, fa com una lleugera brisa de calor. Estiro els llençols com si fossin de paper, em vesteixo amb la meva roba de sempre i surto al carrer. M’assec i faig l’únic que sé fer: demanar diners a les persones. Soc un captaire. Un dia em vaig llevar com sempre, però no va ser un dia qualsevol: estava demanant diners al carrer i em vaig trobar un número de loteria a les escombraries. Em va tocar.

Eric Cunha_3r A Col·legi Anna María Moliner

Em pregunto quan va acabar tot el foc i jo no vaig voler recollir les cendres. Et vaig donar el meu cor i tu el vas destrossar. No vas deixar res per repartir. I això és el que més m’agradava de tu, que lluitaves pel que t’agradava i que no t’eren indiferents els silencis. Et vaig cuidar i et vaig estimar con mai he fet amb ningú i, al final, després de tant de temps, l’única cosa que va quedar era allò que tampoc t’agradava: el silenci.

César Gabriel_3r D EA Segona ensenyança D’encamp

Començarà un partit de futbol molt important. Aquí s’enfrontarà el Raimon contra el Protocolo.
-Omega. El Raimon si perd aquest partit el futbol no existirà.
-Beta: Derrotarem el Raimon i governarem el futbol!
-Arion: No podràs amb la força del Raimon tota junta!
-Relatador del partit: Doncs aquí començarà el partit.
El Raimon treu. Una passada d’Arion per a Víctor. Ell avança, ningú el pot parar. Esperen el Protocolo. Omega ha fet la seva tècnica de defensa i li roben la pilota. Contraataca el Protocolo. Omega no para, xuta i el porter JP para la pilota.
De cop i volta cau un meteorit al mig del camp i atura el partit. Continuaran demà.

Álvaro Ramos_3r D EA Segona ensenyança D’encamp

Estic amagat sota un armari, escolto unes passes esgarrifoses, que s’escolten més fort a mida que avancen per la casa. Jo intento amagar-me apressadament però sempre sap on estic. De sobte, començo a córrer amb totes les meves forces, i arribo a l’habitació, m’amago sota el llit i descanso aterrat esperant el meu final. En un instant veig uns braços apropar-se a mi, a poc a poc amb una veu de fons dient-me “ara et toca a tu”. La meva mare m’agafa i em diu “et toca tallar-te els cabells”. M’asseu a la cadira i comença el show. Tisorada a tisorada em talla la cabellera que m’havia crescut durat sis mesos a poc a poc.