Dia: 11 de juny de 2019

Joao Lopes_1ère Com. LYCÉE COMTE DE FOIX

Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza. És dilluns, se’n va a l’ escola,  hi té un bon tros de camí. Després de 10 minuts caminant, veu entre la vegetació una silueta com la d’un animal molt gran i, de cop, tot es torna una mica tenebrós. Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza. És dilluns, se’n va a l’ escola,  hi té un bon tros de camí. Després de 10 minuts caminant, veu entre la vegetació, una silueta com la d’un animal molt gran i, de cop, tot es torna una mica tenebrós. Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza però ara ja no és un somni…

Estefanie Naval_1ère Com. LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada dia em desperto tenint por de sortir de casa i que la gent em miri per la meva diferència com ells es pensen o, més ben dit, pel color de la meva pell. Els meus pares són de l’Àfrica, del Senegal. Fa dos mesos que visc a Andorra i no sé per quina raó la gent em mira diferent, parla de mi a la meva esquena o em critica. Quan vaig a l’escola em sento inferior i acabo el dia plorant a casa. D’altra banda, també hi ha persones que m’accepten per ser com soc i ho agreixo, perquè em fan sentir millor. Gràcies a això he après que sempre hem de mirar la part positiva de les coses i ser valents amb tot el que ens pot passar a la vida.