Júlia Blaires_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
El xucla-sang s’acosta a la seva presa discretament. No té escapatòria, està atrapada. I xucla, xucla. Mmm… que bona. La presa crida, però ja és massa tard. El xucla-sang s’escapa volant lluny, eufòric d’aquest bon banquet. Però no està del tot satisfet. Sembla que avui és el seu dia de sort, perquè hi ha una gentada d’humans reunits. S’apropa, aquest cop, a una nena petita que està jugant amb una pantalleta i torna a xuclar fins a estar del tot satisfet. Ataca més nens despistats per simple plaer. Criatura despietada. Finalment, marxa volant de la casa, completament distret, i no veu l’arma que es dirigeix cap a ell i el mosquit mor.