Mes: juny de 2019

Jose Peris Gimeno_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Un dia d’estiu estàvem la meva germana i jo amb tota la família celebrant el meu aniversari i ens vam escapar a la platja tot el dia. L’únic que ens molestava era la brisa del mar. Tot era normal fins que la meva germana va rebre trenta trucades de la meva mare i jo, en encendre el mòbil vaig veure que n’havia rebut unes altres vint. Ens va sobtar moltíssim, perquè ella mai ens trucava. Estàvem molt preocupats pel que hagués pogut passar, ja que ella arribava d’aquell viatge tan intens. Ara, però, era ella la que no responia. Finalment vam poder parlar amb ella. Resulta que l’únic que volia era portar-nos el berenar. Pa amb xocolata.

Katie Earl_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Avui no podia anar pitjor. El meu germà m’ha trucat. S’ha mort l’avi i el meu pare ha tingut un accident anant cap al poble. Ara estem anant cap a Barcelona, al funeral del meu avi, on hi haurà tota la família. No volia que arribés mai el dia de dir-li adeu al meu ídol, el meu millor amic, el meu segon pare. Uns minuts després arribem al cementiri, estem anant cap a la sala on reposa el seu cos. A ningú li agradaria veure al seu avi ficat en una caixa de vidre per últim cop a la vida. Però el meu avi i mon pare són allà. Què carai està passant? Entro a l’habitació i tots criden: FELICITATS!
Increïble que algú pugui ser tan cruel!

Marina Munné Ruiz_3r D EA 2a ensenyança D’ORDINO

El dia 9 de setembre vaig començar l’escola. El meu pare em va portar amb un Mustang, vaig girar el cap i vaig veure el noi dels meus ulls. Em vaig quedar embadalida, no havia vist mai un noi igual que ell. Vaig entrar dins, amb el meu grup d’amigues que m’esperaven a l’entrada, anàvem direcció al pati totes emocionades de tornar-nos a veure. De cop i volta vaig notar una mà sobre l’espatlla, em vaig girar, i era ell, el noi dels meus ulls. Em va demanar el meu nom, li vaig contestar i em va dir: encantat de conèixer-te. Un cop a l’aula vaig baixar a direcció perquè el meu iPad no tenia wifi. I allà estava ell, voltant pel passadís.

Pedro López Martínez_3r D EA 2a ensenyança d’ordino

Ahir, mentre feia els deures, vaig sentir un tret a casa. Vaig sortir de l’habitació i vaig veure que el meu pare no era al seu despatx i la meva mare no era a casa. Em vaig espantar, vaig sortir de casa i vaig trucar a la policia. Em van demanar què havia passat i els ho vaig explicar tot. Els policies es van pensar que era una broma i em van dir que no hi farien res. Vaig decidir trucar a la meva àvia, però no agafava el telèfon. Al cap d’una estona vaig tornar a casa i de sobte la meva mare em va despertar. Tot i estar despert, però, vaig seguir sentint els trets; vaig anar al menjador i vaig veure el meu pare jugant a la Play.

GINO PASO ROMANO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Una vegada, hi havia un nen molt petit però que era molt bo jugant al Fortnite i li van trucar per anar a un torneig en què hi havia els millors jugadors del món. A l’escola, es reien d’ell i no va dir res del torneig. Sabia perfectament que no hi anava a guanyar sinó que anava a viure una experiència més i conèixer tots els famosos. El noi no veia la manera que arribés aquell dia. Estava molt nerviós. La setmana abans del torneig la mare va tenir un accident i no sabia com dir-li al fill que no podria anar-hi. El fill va anar a l’hospital i li va dir: “Mare, no passa res si no puc anar al torneig, el més important ets tu. Recupera’t”.

Raúl Alves_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

M’aixeco a les 6.30, em bec un got de llet, em rento les dents i em vesteixo. A les 7.05 surto de casa per agafar l’autobús, arribo al col·legi i entro a les classes. A l’hora del pati em menjo l’entrepà i jugo amb els meus amics. A les 14.00 vaig al menjador, a les 15.45 surto del col·legi i agafo l’autobús un altre cop cap a casa. Quan arribo a casa em preparo l’entrepà i faig els deures. Després jugo amb els meus amics a l’ordinador, i a les 20.00 vaig a sopar. Més tard, vaig a passejar el meu gos. Finalment, me’n vaig a la dutxa i me’n vaig a dormir.

Joana Ribeiro Rodrigues_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser fa sis anys quan em vaig obrir el mentó. Era un dia corrent, anava a l’escola a les nou del matí. Després de l’escola sempre anava a patinar sobre rodes. Llavors, abans de començar les classes vaig patinar amb unes amigues. Quan de sobte, vaig voler fer salts i vaig caure malament, amb la mala fortuna que se’m va obrir el mentó. El terra es va anar tacant de sang, les meves amigues van anar a avisar la meva tieta i els professors. Quan van venir a buscar-me, van decidir portar-me de seguida a urgències. En arribar a l’hospital, em van atendre rapidíssimament. No ho recordo gaire bé però sé que em van cosir. Van ser 4 punts.

JEAN PIERRE SERRA_3ème D Lycée Comte de Foix

Als cinc anys, el futbol ja era la meva passió. Sempre duia una pilota als peus, o qualsevol cosa que es pogués xutar. Em vaig apuntar a l’FC Santa Coloma i vaig gaudir moltíssim la meva primera setmana, ja que vaig fer molts nous amics i m’ensenyaven a jugar amb l’objectiu de millorar. Va començar la lliga, al primer partit estava nerviosíssim, només va venir el meu pare que sempre m’aconsellava. Al segon partit, van venir els meus avis, que estaven il·lusionadíssims per veure’m jugar. Llavors, vaig fer el meu primer gol, amb la mala sort que la meva àvia no el va poder veure perquè va anar a llençar a la brossa una pela de plàtan.

Alexandra Tkalich_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

Era un dia assolellat. No hi havia ningú al carrer. Només jo i els arbres al voltant meu. Anava caminant per la plaça i de cop i volta va aparèixer un gat negre. Aquest gat precisament va passar per davant meu i em vaig espantar. De fet, en aquell moment vaig pensar que tindria mala sort. Va arribar l’endemà i tot semblava normal. De sobte, em va trucar la meva mare i em va dir que la meva àvia no es trobava bé. La mala sort m’acompanyava. Era evident i també inevitable. Li costava molt respirar i jo em vaig espantar fins arribar al punt de plorar més que mai. Volia arribar fins a ella per poder-li dir adeu per últim cop.

Isaac Vizcaino_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Surto del col·le i noto la brisa a la cara. Sento una veu al darrere i és el meu amic. Ell corre fins que m’agafa i em diu que vagi amb ell, però jo no vull. He tingut un mal dia. L’ignoro fins que arribo a casa. Després em sento malament i em pregunto per què ho he fet. Decideixo trucar-lo, però no m’agafa la trucada. Estic cada vegada més neguitós. Em sento culpable. No he sabut valorar el que representa l’amistat. Fins que no m’he posat a la seva pell, no he vist el mal que he pogut fer. Torno a trucar. El so de la trucada es fa etern fins que despenja… Quan l’amistat és forta, el perdó és molt més fàcil.

Sergi Garcia Gomez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Tot el dia m’està fent la guitza, només ens separa un petit passadís, no l’aguanto. He pensat més d’un cop esquarterar-la i amagar el seu cos per tot arreu, però no. Fer això seria un crim molt fort, i si ho fes, em passaria la resta de la vida tancat a la presó. El que estic pensant de fer és atracar-la perquè ella té molts diners. –Bon dia! Tot era un somni, m’estava tornant boig? L’endemà alguna cosa estranya va passar: no va venir a l’escola. Jo vaig estar molt tranquil, però la tutora ens va dir que aquella nit havien entrat a robar a casa seva i estava molt traumatitzada. El que vaig somniar podia ser veritat?

Frans Visent Armengol_3r A Col·legi Sant Ermengol

Aquell dia em vaig llevar, el cel estava ennuvolat, no em sentia a gust amb els companys de paquet i aquell paper em seguia empipant. Així doncs, vaig decidir sortir-ne. El cel va semblar aclarir-se un mica però de seguida es va tornar a ennuvolar quan vaig trobar la llet desnatada sense lactosa, que xula com sempre em va dir: “Au va, surt d’aquí, l’únic que fas és engreixar els altres.” Però no li vaig fer cas i em vaig sentir lliure per primer cop. M’havia desfet del paper amargant. Per fi em vaig reunir amb els qui em feien feliç: la mel, dolça com sempre; l’aigua, més viva que mai, i el ColaCao, dolç i amable, la torradeta boniqueta i tendra… El paradís.

Igor Magalhaes_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Arribem al poble on està tota la família, els amics, la natura, les festes… tota una il·lusió quan arribem després d’11 hores de viatge. Passen els dies i ja han passat dues setmanes de vacances i arriba el moment de l’adeu, un moment que sempre és difícil, dissimulant les llàgrimes marxem amb un somriure a la cara dient “però si d’aquí a uns mesos tornarem!” amb el dolor al cor de deixar el poble i allunyar-nos dels nostres. Les àvies amb la llàgrima que cau pel rostre, l’avi dient “ens veiem en poc temps” amb la seva expressió amoïnada. I de nou ens embarquem a la carretera amb tots els records i pensant en les pròximes vacances.

Elena Pérez_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

M’agradaria moltíssim anar de viatge a Egipte. Egipte és un país amb moltíssima cultura i molt conegut internacionalment. Té uns monuments preciosos com les piràmides, Abu Simbel i Karnak. M’agradaria viatjar-hi algun dia per conèixer coses noves, per veure les mòmies i també per veure on s’han rodat moltíssimes pel·lícules, documentals i sèries. M’agradaria sentir com se sentia Cleopatra per un instant sent la reina d’Egipte i amb   tothom a la seva disposició, el que menys m’agradaria seria casar-me amb el meu germà, però això antigament es feia sovint. Hi aniria amb la família i segur que seria una experiència inoblidable.

Sergi Adellach_3rB Escola Andorrana segona ensenyança de Santa Coloma

Segons conta la llegenda si entres dins d’aquell bosc mai més podràs tornar a sortir amb vida  ja que l’home de Pal et matarà. Només conèixer la història va decidir anar-hi per comprovar la veracitat de la llegenda. Va entrar al bosc a poc a poc. De sobte, va sentir uns crits i just després unes passes. Va aparèixer un home que no volia matar ningú sinó que només volia conscienciar les persones de la importància de tenir cura dels magnífics boscos que ens envolten.

Brenda Foix_3rB Escola Andorrana Segona eEnsenyança de Santa Coloma

Hi havia una vegada una  noia que es deia Maria. Ella estava acostumada a robar per anar-se’n lluny i començar una nova vida. Una nit un senyor anònim mata la seva amiga, ella és acusada injustament. Això acaba en mans d’un policia corrupte que l’obliga a robar la caixa forta d’un edifici, a canvi de la seva llibertat. Per passar desapercebuda ha de canviar-se el nom per un altre. A partir d’aquella nova vida que tenia, comença a treballar a l’edifici, i coneix unes companyes de feina i al llarg del temps es fan totes amigues. Cada una de les amigues té una vida complicada, i entre totes s’ajuden mútuament.

GERARD CARRERAS MALLOL_4t B  COL·LEGI MARE JANER
L’avió va aterrar i ja em vaig sentir diferent. Havia arribat a Tòquio. Volia veure coses diferents. La primera gran sorpresa no me l’hauria imaginat mai, la vaig tenir només arribar a l’habitació de l’hotel: el vàter. Els vàters al Japó no són vàters convencionals, són robots. Quan t’hi acostes, s’obre la tapa i s’encén el llum i la música. Quan t’hi fixes més, t’adones que està ple de botons i comandaments com si fos un ordinador. Evidentment tot funciona d’una manera automàtica. El més curiós de tot és que després d’estar-m’hi quinze dies, ja m’hi havia acostumat i quan vaig arribar a casa ja no podia viure sense aquest “robot”.

JOAN CASTELLS TARRÉS_4t B  COL·LEGI MARE JANER
Ha estat un any complicat per a la política catalana, on hi ha hagut diverses qüestions conflictives, a causa d’un desafortunat referèndum. Les conseqüències han dut persones, relacionades amb entitats culturals i polítiques independentistes, a la presó. Hi ha qui creu que és on han d’estar, però també hi ha qui creu que no han comès cap delicte. Ja ha passat un any de l’1 d’Octubre, per molts ciutadans va ser el dia en el qual es va decidir el futur polític i social de Catalunya, i per a altres, representa el dia en què l’Estat va reaccionar correctament, davant un grup de persones que es van saltar la llei.
Llibertat? Sí o no ?

Nerea Barroso_ 3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada matí  em demano qui és la parella de la foto de la paret. Ella té uns ulls grans i blaus, uns cabells llargs llisos i rossos daurats. Porta un vestit vermell llarguíssim i al costat d’ella hi ha un senyor atractiu, d’ulls verds i de cos robust. Semblen enamorats i feliços. De cop la presència de la meva mare em treu de dubtes. Dedueixo que són els meus avis, que romanen entre nosaltres. Quina il·lusió!!! Recordo que quan era petita l’àvia em cantava sempre una cançó preciosa, son soneta, abans d’anar a dormir. La recordo amb molta nostàlgia. Del meu avi no me’n recordo perquè va morir quan jo era petita. Sort que la foto els manté vius!

Aitana de Sousa _3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un matí molt tranquil, que es convertiria en un dia molt infeliç. Tornaria a plorar per ell, tornaria a odiar-lo, tornaria a reviure el passat. La meva infantesa no va ser de les millors per culpa seva, ell era la causa de les meves pors. Us  demanareu per què? Aquesta és la típica història que es veu a les notícies: “Dona maltractada pel seu marit”, i aquesta es va convertir en la meva història des de la meva infantesa. Per sort, amb la valentia de la meva mare hem pogut vèncer totes les pors i allunyar-nos del trist passat que ens va fer viure. Per això vull agrair a la meva mare el seu coratge. Perquè és única!