Dia: 19 de novembre de 2019

Arnau Sànchez_3r A EA SEGONA ENS. D’ENCAMP (Edició 2018-2019)

Quan et vaig veure allà asseguda, al principi estava feliç de veure’t. Després quan em vaig apropar estaves plorant. Ara no recordo per quin motiu. Et vaig explicar un acudit i el somriure que vas fer em va enamorar. Seguint els meus instints, em vaig apropar més a tu. Però et vas estranyar. Aleshores la teva mare et va venir a buscar. El meu pare també va fer el mateix i no ens vam tornar a veure ni a parlar fins avui. –T’he trobat molt a faltar. I tu? –Sí, bastant. –Va dir la noia– Per què no m’has trucat? –No ho sé, suposo que tenia vergonya. –Va dir el noi.
Ella va respondre xiuxiuejant: –Tampoc t’hauria agafat el telèfon.

CARLOTA OTO GIL_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (Edició 2018-2019)

Ell ja sabia que li faltava poc per anar-se’n. Ell ja ho sabia perquè veia molta gent al seu costat. Quan hi havia tanta gent volia dir que ja li faltava poc per anar-se’n. Estava estirat al llit i de sobte ens diu que ens estima molt i que ens trobarà molt a faltar. I va deixar de respirar. Va marxar al cel per cuidar-nos des d’allà. Tots estàvem plorant al seu costat, però ell ja no sentia res. Ja no podia escoltar els nostres sentiments perquè ell ja no estava amb nosaltres. Havia iniciat un nou viatge. Durant tot el dia no va deixar de ploure. Eren les llàgrimes de tots nosaltres que inundaven els carrers de les ciutats.