Dia: 1 de desembre de 2019

Abril Herce Casanovas_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Mai no m’hauria imaginat que la meva vida canviés en tan sols un minut. Només en seixanta segons. Estava disposada a respirar i adaptar-me a la nova situació, a la meva nova vida sense queixar-me ni posar cap inconvenient. I potser, tard o d’hora, ho aconseguiria, això sí, de moment m’era impossible.
Però, qui estaria per mi ara? Qui m’abraçaria quan em sentís sola una altra vegada?
No podia fer-hi res, no hi havia marxa enrere. Els meus ulls es van posar vermellosos i un núvol de llàgrimes d’emoció em dificultava la visió.
Vaig entrar en aquella habitació, tot i que era freda i blanca, el meu germà va obrir els ulls. Benvingut al món.

Andrea Arnal Gutiérrez_4t A Col·legi Anna Maria Janer

El sol queia i el cel s’inundava de rogenc. Tu absort, contemplaves el paisatge com només tu ho saps fer. No hi havia res més. Un res més en el que hi era tot: tu, jo i l’oceà immens. Et deixaves captivar per les onades suaus que restaven en l’aigua mentre jo em deixava seduir per la teva senzillesa. L’oceà ens va mirar i ens va commoure. La meva mà va buscar la teva. Se’t va escapar aquell mig somriure que tant m’agrada i, per un instant, els nostres ulls es van trobar. La nostra mirada es va perdre en l’horitzó, i jo, esbalaïda com la brisa suau, acariciava el teu rostre i jugava amb els teus cabells rossos.
No desitjava res més.