Abril Herce Casanovas_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Mai no m’hauria imaginat que la meva vida canviés en tan sols un minut. Només en seixanta segons. Estava disposada a respirar i adaptar-me a la nova situació, a la meva nova vida sense queixar-me ni posar cap inconvenient. I potser, tard o d’hora, ho aconseguiria, això sí, de moment m’era impossible.
Però, qui estaria per mi ara? Qui m’abraçaria quan em sentís sola una altra vegada?
No podia fer-hi res, no hi havia marxa enrere. Els meus ulls es van posar vermellosos i un núvol de llàgrimes d’emoció em dificultava la visió.
Vaig entrar en aquella habitació, tot i que era freda i blanca, el meu germà va obrir els ulls. Benvingut al món.