Dia: 3 de desembre de 2019

ADRIÀ PUJOL BOSA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Arribem al temple; sembla petit però l’aparença enganya. Comencem a pujar escales, està ple de gent. Fa molta calor i per si fos poc l’ambient és humit. A mesura que anem pujant, observem que és més gran del que sembla. Resulta que hi ha un pelegrinatge que ens fa anar molt lents. Sort que després, a l’hora de dinar, per postres he menjat un gelat i m’he refrescat. Més que un gelat eren unes boletes de suc de fruita gelades. Després de dinar hem anat a passejar al costat del temple fins arribar a l’estació per tornar cap a l’hotel, per tal de  descansar de tot l’esforç que hem fet a l’haver de  pujar fins a dalt i tornar a baixar.

ALBA SOLER VIDAL_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Com expressar-te? En aquest món hi ha molta gent que no sap com explicar el que sent. Jo, escrivint soc nul·la. No puc explicar allò que sento. L’ única manera que tinc d’expressar els meus sentiments és a través de l’art. Quan dibuixo o pinto em sento realitzada. Estic en pau amb mi mateixa. Però no solament pintant, també cantant i tocant la guitarra, que m’apassiona; és allò que se’m dona bé. I llavors  la gent entén allò que vull dir. Soc incapaç de pensar en un món sense música o pintura. No considero que escriure sigui negatiu, però és un do que tens o no tens. I malauradament, jo vaig néixer per pintar i no per escriure.