Dia: 16 de desembre de 2019

LARA LÓPEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Respiro fondo, poso la ment en blanc, o almenys ho intento. Sento com les cames em tremolen, faig l’intent que els meus passos semblin esvelts, segurs i amb força. Em dic a mi mateixa: “Tu pots.” El buit omple les meves orelles d’un silenci que m’ensordeix, mentre el meu cos s’adapta al més ràpid possible a l’aigua. La música comença, intento no perdre el ritme al meu cap, remo amb força mentre faig la figura i penso què va després. Quan hi penso, tot s’ha acabat. El meu cos està exhaurit. Intento fer l’últim esforç per sortir de l’aigua, els meus “ho podria haver fet millor” envaeixen el meu cap mentre els jutges decideixen.

LAURA FERNÁNDEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

En un teulat, un home vell buscava una clau. Una clau petita i daurada. La buscava desesperadament i encara que intentés trobar-la, en aquell teulat no hi era. Un ocell d’un pelatge blanc es va apropar i li va preguntar pel seu objectiu. Ell va contestar que estava buscant la clau de color d’or. L’ocell li va respondre que estava a punt d’arribar. La breu conversació va acabar i se’n va anar volant. De sobte, algú va pujar al teulat, ja no estava sol. La dona, que també era vella, va agafar una clau rosa i es va esfumar. L’home ja agònic, la va veure, penjava de l’antena. Ell feliç, la va agafar i de sobte els records el van envair.