Un dia surrealista

Pedro Damian de sa Franco_3ème H Lycée Comte de Foix
Era el 24 de març de 1945, la guerra ja estava a punt d’acabar. Començava a notar-se en l’ambient, la gent ho celebrava, però no sabíem quina una n’estaven preparant, els enemics. El 25 de març estàvem ja festejant l’acabament, però a la una de la tarda vam sentir, repetidament, una sirena que era molt repetitiva i avivant, ens vam començar a preocupar, però no ens vam amagar, perquè pensàvem que era una falsa alarma. Al cap d’un moment vam escoltar els avions i segons més tard vaig veure el meu amic volar pels aires .Tothom cridava i plorava, jo vaig posar-me a córrer i sortosament vaig trobar un soldat francès que em va salvar.

Res és com abans

Salma Arrahaoui_3ème H Lycée Comte de Foix
Tot va començar l’any 2012. Un seguit d’esdeveniments negatius. Intentàvem sempre mirar el positiu, però no n’hi havia. No volia que arribés mai aquell moment, i va arribar. Vas marxar, per no tornar mai més. Els teus records són preciosos, inoblidables, però sobretot són tristos quan els recordo i sé que mai més estaré amb tu. Et volia fer aquell petó que em vas demanar i no et vaig arribar a fer. Perquè no et volia molestar ni atabalar. Ara mateix te’l donaria, mil cops si fes falta. Et trobo molt a faltar des d’aquell 17 de setembre de l’any 2013. Vull dir-te que des que vas marxar, res és com abans. T’estimo moltíssim, avi.