Judith Font_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Quan el duia em recordava a ella, era com si fos al meu costat en tot moment. Tant en els bons com en els dolents, ella sempre era present. En cap moment me’l treia, tenia por que si no el tenia amb mi, quan fos gran no me’n recordés d’ella i això no m’ho podia permetre. A més a més el penjoll era preciós, això augmentava les ganes que tenia de portar-lo. Tenia molta por per si se’m trencava. El penjoll era de la meva àvia, ella va marxar i això és trist. Potser ella ja no hi és físicament amb nosaltres, però perdurarà per sempre. De petita, la xocolata era sinònim d’àvia, per això aquella massa marró seria la seva presència.