Alba Sánchez_3r B Col·legi Mare Janer
Ets allà i desitges que aquell moment sigui per sempre. No tens paraules per descriure el que sents. Estàs amb aquella persona i t’oblides de tot. Sents que és l’únic que vols i que el necessites. Quan estàs amb ell ets sents lliure. Després tot comença a empitjorar. Sents que ell ja no t’estima. Intentes que tot sigui com abans i no pots. T’adones que alguna cosa ja no va bé, ho dius, ell ho explica tot, no l’entens però no tens altra opció que acceptar-ho. Passa el temps, l’oblides.
Més tard ell torna a tu. Ja no vols passar pel mateix un altre cop. Li ho dius. Ja està. S’ha acabat, saps que ja no tornaràs a patir per algú.
Dia: 5 de febrer de 2020
Competició
Beatriz Leite Ferreira_3r B COL·LEGI MARE JANER
Una gimnasta abans de competir sempre es posava molt nerviosa, no tenia remei. Patia. Suava. Va preguntar: “Tinc possibilitats de guanyar?” L’entrenadora li va dir: “Sí, segur.” Va sortir a la pista molt confiada en si mateixa, no li van caure cap vegada les maces a terra i va aguantar tots els equilibris. Quan va acabar el ball, va fer una abraçada a la seva entrenadora. Havia quedat en primer lloc, per primera vegada. No s’ho creia, pensava que estava somiant. La seva família la va felicitar. Els jutges li van donar el seu premi i un ram de flor. Va dedicar el premi a l’entrenadora. Gràcies a la seva confiança s’havia superat.