Més enllà

Laia Casanovas_4t B Col·legi Mare Janer
És de nit, tot és fosc, no hi ha fanals per il·luminar el camí. No n’hi ha, al bosc, ni dalt de la muntanya. Encara no hem arribat al cim. Veiem una línia vermella sobre una pedra i la seguim. Arribem a un punt on hi ha dos bancs, envoltats d’arbres. Seiem i observem, no hi ha cap senyal vermell. Què fem?
No ho sabem. Mirem amb més atenció. Un so, sentim un so, molt estrany; se senten veus, pedres, trets, crits, cops de vent. Tot s’atura, caic a terra, no sento res. Res. No veig la meva germana, tot és blanc. Penso, i me n’adono. És hora de deixar-ho tot de banda i seguir el meu camí. El camí del meu final.