Dia: 12 de febrer de 2020

Laia Capdevila  Molins_3ème G Lycée Comte de Foix
Abans em queixava per tot. Tota la meva vida era una desesperació. Però ara ho veig tot clar. Ara veig que la meva vida era perfecta: tenia una família que m’estimava, uns amics que estaven aquí quan els necessitava, una bona educació i diners per poder viure. Ara que estic estirat en mig d’un camp entre Ucraïna i Rússia, amb un fort mal de cap, sentint un soroll extremadament insuportable a les meves orelles, amb centenars d’avions que volen per sobre meu, amb joves al meu voltant que criden com desesperats; ara que tinc dues bales enfonsades al fetge, m’adono del que de veritat era important. I ho faig ara, ara que és massa tard.

Sofya Danilova_3ème G Lycée Comte de Foix
Que bé que estic! Tinc aigua, menjar i fins i tot un cotxe. Tinc una habitació per a mi sol i també un hàmster que es diu Marcus. Ell també té una caseta petita amb tot el que necessita. Fa poc m’han regalat un mòbil. Ja en tenia un, però en volia un altre, un de nou. Tinc diners per al que vull. Tinc una família, uns pares que m’estimen molt, una germana petita i el Marcus. M’estiro el meu llit. És molt tou. M’agrada. De cop i volta, quan tot just tanco els ulls, el meu llit comença a ser dur. Els obro i veig el mateix carrer que veig cada matí, les mateixes rates que sempre estan allà on soc jo. Que bé que estic quan estic somiant!