Laia Capdevila Molins_3ème G Lycée Comte de Foix
Abans em queixava per tot. Tota la meva vida era una desesperació. Però ara ho veig tot clar. Ara veig que la meva vida era perfecta: tenia una família que m’estimava, uns amics que estaven aquí quan els necessitava, una bona educació i diners per poder viure. Ara que estic estirat en mig d’un camp entre Ucraïna i Rússia, amb un fort mal de cap, sentint un soroll extremadament insuportable a les meves orelles, amb centenars d’avions que volen per sobre meu, amb joves al meu voltant que criden com desesperats; ara que tinc dues bales enfonsades al fetge, m’adono del que de veritat era important. I ho faig ara, ara que és massa tard.