Dia: 13 de febrer de 2020

Mar Berenguer Navarro _3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Em vaig despullar, vaig escalfar l’aigua i em vaig ficar a dins. L’aigua bullia tal com m’agradava. Era un moment gloriós, un dels pocs. La meva vida, en general, era mediocre, era un malson. Tenia un grup d’amigues molt simpàtiques però que a l’esquena em criticaven, uns pares massa estrictes, els nois més populars de la classe se’n reien de mi perquè no tenia bon cos i molta gent m’empenyia per les escales. Així era la meva vida; bé, així va ser fins que vaig decidir posar-hi el punt final. Vaig agafar aire, vaig tancar els ulls i em vaig capbussar. Sota l’aigua veia la meva vida passar, vaig fer un últim sospir i tot va acabar.

Carla Becerra_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Havia estat jo. Allà tot sol, desesperat, després d’un dur dia a l’escola. No només els meus amics s’havien enfadat amb mi, sinó que, a més, els meus pares, els meus tutors i crec que tot el món, també.
Però què dic? Encara ningú no ho sabia. Però jo ja no m’atrevia ni a tornar a casa, alguna cosa molt greu havia passat i encara no soc capaç d’assimilar-la. Tot va passar ràpidament, sense voler, juro que jo no volia, però va passar. Érem en un camp, un camp desert i apartat on espero que no hi vagi mai ningú. Va ser allà on va passar tot, on van començar els meus remordiments. Es deia Marc i aquell dia el seu cor va deixar de bategar.