Ion Barciela_3ème Lycée Comte de Foix
M’havien dit que aquell lloc era genial per a mi, cosa que per a d’altres seria un lloc incòmode. Aquell dia feia massa bo per fer-ho, feia un sol magnífic, però s’havia de fer. Era la meva decisió, en aquell instant no pensava en res més, només a fer-ho. Perquè si em posava a pensar en els bons moments me’n penediria. L’última imatge que vaig tenir era jo saltant. I l’últim que vaig sentir era el meu rostre contra l’asfalt. Ara ja no estic entre vosaltres. S’ha acabat tot per a mi. Ho he perdut tot. Ja no em queda res. En aquell moment que estàs a l’aire penses en tot allò bo de la vida i al mateix moment te’n penedeixes.