Dia: 16 de febrer de 2020

Laura Carboné _3r A EA 2a Ensenyança Sta Coloma

Estava entrant al bus com cada dia amb la diferència que només hi havia les noies de la meva escola totes vestides com si fossin nines. Anaven amb un vestidet de color rosa pastel, unes sandàlies vermelles, moníssimes, i el cabell recollit amb dues cuetes. Finalment vaig seure i, de cop i volta, la meva vestimenta es va convertir en la mateixa que la d’aquelles noies. El bus es va enlairar cap als núvols, jo m’estava posant histèrica i les altres noies no reaccionaven, semblava que tothom estigués drogat, els ulls del conductor es van tornar de color negre intens. I tothom s’estava dessagnant i de cop em vaig despertar d’aquell malson.

Èlia Cornella _3r A EA 2a ensenyança Sta coloma

Era estiu quan vaig passar per aquell magnífic passeig al costat del mar. Estava a sobre d’un roc. Unes vistes meravelloses. Vaig estar allà un quart d’hora, callada, observant, sentint el soroll de les onades xocant amb les roques, el vent acaronant-me la cara. Em vaig adonar que l’estiu és pràcticament l’únic moment que visc sense haver de mirar el rellotge, sense seguir una rutina. Despertant-me quan vulgui i improvisant el que faré durant el dia. La nit s’estava apropant i vaig decidir anar a mirar el cel estirada a la sorra, quan de cop vaig veure la meva constel·lació preferida. Em vaig quedar adormida pensant en la vida, i…