Èlia Cornella _3r A EA 2a ensenyança Sta coloma
Era estiu quan vaig passar per aquell magnífic passeig al costat del mar. Estava a sobre d’un roc. Unes vistes meravelloses. Vaig estar allà un quart d’hora, callada, observant, sentint el soroll de les onades xocant amb les roques, el vent acaronant-me la cara. Em vaig adonar que l’estiu és pràcticament l’únic moment que visc sense haver de mirar el rellotge, sense seguir una rutina. Despertant-me quan vulgui i improvisant el que faré durant el dia. La nit s’estava apropant i vaig decidir anar a mirar el cel estirada a la sorra, quan de cop vaig veure la meva constel·lació preferida. Em vaig quedar adormida pensant en la vida, i…