Carolina Barreira_3r D Lycée Comte de Foix
En una escola del país, un noi que segurament t’has creuat algun cop al carrer, sempre estava sol i avorrit. Seguia la seva rutina quotidiana, cada vegada que anava a l’institut estava marginat perquè era exageradament tímid. Tanmateix era molt llest i li agradaven les matemàtiques però era dolentíssim en tots els esports. Un dia, però, va arribar un nou alumne que va seure amb ell i se li va presentar. Es deia Juan i ell li va dir que es deia Max. El Max li va explicar per què s’aïllava sempre i que una malaltia incurable li deixava molt poc temps de vida, cinc mesos, més o menys. El Juan li va assegurar que mai més es trobaria sol.