Dia: 29 de febrer de 2020

Noa Seguí_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
S’obre la porta i allà era ell, esperant impacient la meva arribada i amb suavitat m’apropa als seus braços on amb força m’abraça. De sobte, em veig al costat de la seva càlida pell. Corre a poc a poc i dolçament la seva mà des del meu genoll fins a arribar al coll, atansa els seus llavis humits als meus i es van rosant. El que era un tímid contacte ara és un cúmul de sentiments de desig, passió i excitació. Sento cada racó, cada detall, cada moviment del seu cos. Sento la seva calor, la seva i la meva respiració. Entrellaça els seus dits amb els meus, agafant-me fort de la mà i d’improvís tot deixa d’importar perquè estic amb ell.

Hugo González_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Em vaig despertar a la nit a la meva habitació. Em va despertar un soroll molt agradable. Era el soroll de l’aigua que fluïa pel riu. Em vaig dirigir al bosc. Caminava i escoltava encara el soroll de l’aigua que m’atreia. A l’arribar al final del bosc, vaig veure un llac enorme amb aigua cristal·lina i en ella es veia reflectida la lluna plena. En el fons del llac vaig veure una llum, em vaig llençar al llac i vaig nedar. Vaig seguir la llum, fins al moment en el qual va desaparèixer i en aquell moment no sabia com sortir de l’aigua. Em vaig sentir en un estat de melangia i a poc a poc vaig tancar els ulls, mentre m’enfonsava…