Mes: març de 2020

Mireia Albà_3r E EA segona ensenyança d’encamp

Ja estic pensant en els meus 18 anys. Faré el meu primer viatge sola, únicament amb les meves amigues. No tinc clar el lloc. Penso en Eivissa, Grècia… Hi ha tantes opcions! El que sí que tinc clar és que el gaudiré. Penso en el viatge, i automàticament recordo l’escapada que vaig fer, ara ja fa un any, amb els meus cosins. Aquella sortida va ser la millor. Esmorzàvem i tan aviat com podíem, corríem a la platja per jugar a vòlei. No fèiem res de l’altre món i les hores semblaven segons. Aquella experiència va ser la llavor que havia donat fruit i ara només veia el moment de provar l’experiència de viatjar sense pares.

Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r E EA segona ensenyança d’encamp

Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no estic allà. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol. Ric, corro i sóc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.

CAETANO ALLANDE PUGA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un tarda d’estiu, estava a la piscina del Serradells amb tres amics, tots volíem un bon gelat. Preparo els meus diners, agafo la cartera amb les meves monedes d’1 euro. Anant cap al bar ensopego i em cauen les monedes a la piscina, no volia torna a mullar-me, estava rient per no plorar. Em llenço a l’aigua de cap amb les xancles i tota la resta, agafo els meus dos euros i vaig a comprar aquell gelat que tant volia. Just compro el gelat i també cau a terra, tots els amics comencen a riure, i jo també. la cambrera em veu i decideix donar-me un altre gelat. Després d’aquell dia tan dolent, vaig haver de dormir tot el dia següent.

Alexia Viladot_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Em vaig enamorar la segona setmana de setembre d’un nen nou. En aquell moment vaig sentir papallones a l’estómac. Des d’aquell dia estava cada dia pensant en ell. Els dilluns volia anar a l‘escola només per veure’l. Fins que un dia vaig decidir declarar-me per l’Instagram, i no va sortir com planejava. No em va contestar, ni el visto em va deixar, així que em vaig desil·lusionar. Però un dia, una amiga li va dir que el volia conèixer i va acceptar. Em vaig ficar molt contenta. Quan vaig arribar a casa, li vaig enviar el missatge. Em va contestar, em vaig ficar a plorar. Al final vam ser amics. Aquell dia va ser genial. Gràcies.

Marta Carmona Tor_3r C Col·legi Mare Janer

Des del dia que vaig obrir els ulls per primer cop recordo que tu eres al meu costat. Cada dia quan em desperto tu ets allà, mirant-me. Esperant que vingui plorant per poder-me consolar, que em cuidis. No podria imaginar un dia sense tu, sense veure’t, sense notar les teves càlides abraçades i els teus dolços petons. Seria un dia trist, fosc, negre, com un dia infinit.
Ara, de sobte, tot ha canviat. Em desperto i no et puc tocar. T’aixeques i no em mires. Et saludo i no em respons. M’esquives, m’ignores. Què t’està passant? Seus a taula per esmorzar i només poses el teu cafè. Mires al mòbil una foto meva i et poses a plorar.

Judith Badia Yáñez_3r C Col·legi Mare Janer

Ja està, ja havia passat, tot s’havia enfosquit, m’havia quedat incomunicada. Havia parat de brillar i ja no ho faria mai més. Amb nostàlgia per totes les converses perdudes i tots els moments que havíem passat junts, me’l vaig guardar a la butxaca. Estava fred i moll. I és que sincerament tot havia estat culpa meva. Aixx! Si li hagués fet cas a la mare… res d’això no hauria passat. Si és que les mares solen tenir raó, i en el meu cas, la meva en tenia. –Judith, no el portis amb tu quan vagis a esquiar, que ets una sapastre! Hauríeu hagut de veure la meva cara de beneita quan em va caure el mòbil des del telecadira.

Martina Flix_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui en Joel ha anat a una sortida escolar, on han parlat d’una època on no s’havien de portar mascares per respirar i on es veia bastant verd i blau al voltant de les ciutats… Parlaven d’un verd, un verd que venia de la natura, però ell no s’ho sap imaginar. Encara no és capaç d’imaginar-se el que els monitors descrivien com a terra de color verd, cels que no fossin grisos, i aigües que no fossin marrons. Parlaven d’una època on existia una cosa molt estranya anomenada neu. Una cosa molt freda, blanca i tova. També deien que hi havia blocs de gel sobre el mar i l’oceà, i no sobre els refrescos, perquè no els feia falta…

Nil Ferreira_3r B EA segona ensenyança d’Ordino

No sento res, no veig res. Només penso on pot estar, no el veig per enlloc. Sento com l’angoixa em va consumint. Per molt que busqui no el trobo. Per molt que vulgui no puc parar de pensar en ell. Em cauen les primeres llàgrimes de desesperació. Els meus pares m’intenten consolar però no ho aconsegueixen. Les hores passen i cada cop tinc menys esperances. He recorregut tot el poble, he demanat per tot arreu però ningú sap res. Està tot fosc i encara no en sé res. Surto per darrera vegada a buscar-lo però res, ha desaparegut. Quan menys m’ho espero, quan ja m’havia rendit a l’evidència, apareix amb un pal a la boca tot remenant la cua.

DANIELA SOUSA _3ème A Lycée Comte de Foix

El planeta està patint les conseqüències dels humans!
Mars contaminats pel plàstic, muntanyes cremades, ciutats brutes, aire pol·luït, malalties…
I ara jo em demano: –Com podem ajudar el planeta?
–Algú sap com es cuida? Darrerament una noia de 16 anys està mobilitzant el món gràcies a la seva iniciativa i pretén que tots els governs facin alguna acció per cuidar el planeta i per protegir-lo de possibles catàstrofes. Tants estudis, tants científics, tanta saviesa i no sabem com cuidar el planeta Terra! Quina desgràcia! No podem aturar-nos, cal una reacció! Si tots ens hi posem, ho podrem aconseguir. Salvem el planeta!

Dylan Vieira_3ème A Lycée Comte de Foix

És un home, un heroi, que a vegades ens crida l’atenció i d’altres ens ajuda en tot. Un heroi que no ens deixa mai per res del món. Que per més que nosaltres caiguem, ell ens aixeca amb un somriure i ens dona un consell. Que a vegades acceptem i d’altres no. Que és el motiu de molts nens per aixecar-se cada dia. Que és una de les persones que més s’estima al món. Un heroi que alguns nens i nenes no tenen la sort de tenir al seu costat però que mai oblidaran. Que sempre ens defensa en qualsevol mal tràngol que ens depara la vida. Que és i sempre serà el millor del món. “Gràcies pare per ser com ets.”

Joel Gonçalves_4t Col·legi sagrada família

Ja fa més de dos hores des que hem entrat a l’aeroport i jo no vull marxar. No entenc que, per culpa del pare, tots haguem de  marxar a Tòquio. Que no hi ha prou treball a Barcelona? Com m’ho faré per tenir amics, si no sé parlar el seu idioma? Estic molt enfadat, sense donar explicacions marxo de la taula on fem temps i em dirigeixo davant del restaurant per veure els avions. Em passo mitja hora mirant, fins que la mare ve i diu que ens han cancel·lat el vol, que el pare marxarà i nosaltres ens quedarem. M’alegra molt que ens puguem quedar, però no veure el pare en tres mesos m’entristeix. Llavors apareix el pare i diu que ell tampoc hi va. Estic molt content!

Toni Málaga_4t Col·legi sagrada família

Avui us parlaré de Madrid, la capital de Espanya. A mi m’agrada molt, em sembla una ciutat molt bonica i amb molts monuments per visitar i gaudir-ne. També hi viu tota la meva família i això fa que m’agradi més encara i tingui més ganes d’anar-hi cada any. A més, em sembla una ciutat molt acollidora i molt agradable per als turistes. El monument que més m’agrada és la Puerta del Sol, una plaça molt gran amb molts edificis antics, i com a curiositat puc dir que és on es fan les campanades per celebrar el començament de l’any. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar-hi ho heu de fer sense cap dubte, per mi la millor ciutat del món.

Hugo De Sousa_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Feia uns dies estava pensant d’apuntar-me a un equip de bàsquet. Així que vaig anar-hi i em van fer unes proves molt exhaustives  per veure el meu nivell i per saber a quin posar-me. Vaig haver d’esperar uns dies i per saber quin era el meu nivell. Em van dir que no era ni molt bo ni molt dolent.
Llavors vaig conèixer els meus companys d’equip. Vam fer molts tipus d’entrenaments: 3×3, defensius. Dues setmanes més tard, va arribar l’hora de fer el partit. Aquest no es feia a Andorra. Vam fer el viatge, vam anar a veure el camp. Va arribar l’hora del partit i vam jugar la primera part, anàvem guanyant, va acabar el partit i…

Jordi Lamoga_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

a dos anys, el 15 juny a les 17.15 vaig jugar el partit més important de la meva vida: la final de la lliga. Vaig sortir al camp amb molts nervis, ells anaven molt durs, al minut 20 vam tenir la primera ocasió que va donar al pal. Un minut abans del descans van tenir ells l’ocasió d’avançar-se al marcador però el nostre porter la va parar molt bé. Al començament de la segona part vam anar a dalt amb tot. A la primera part, la primera ocasió que vam tenir: el primer gol al minut 50. Al 60, quan estàvem molt cansats, no paraven de pressionar-nos ens van marcar l’1-1. Al minut 90 vaig córrer cap a l’àrea  i em van fer penal, vaig xutar…