Dia: 4 de març de 2020

Jaqueline Cortés Cortés _3r A Col·legi Maria Moliner
Com cada matí, la Lucía es va aixecar del seu llit, es va dutxar, pentinar i es va adonar que un cop més arribava tard. A la cuina l’estava esperant l’esmorzar fred, ben fred, com cada dia. Quan va acabar es va adonar que alguna cosa estava anant malament… aquesta no era la seva cuina, ni els seus pares, ni casa seva. Se’n va anar espantada, corrent cap a l’entrada d’aquella casa del davant, però just quan anava a obrir la porta, una gran llum la va encegar fent que no veiés res més. Des d’aquell moment no ha pogut anar a dormir tranquil·la, encara no sap si això va ser un malson o no, però era massa real com per no ser-ho.

Sofía Lamelas Vedri_3r A Col·legi Maria Moliner
L’últim cop que el vaig veure no era el mateix, estava trist, enfadat, no sabíem què li passava. Aquell noi tan alegre, que sempre somreia. Tot i així semblava que algú li hagués robat aquell somriure. L’últim cop que vaig parlar amb ell el notava estrany, semblava una altra persona. L’últim cop que el vaig veure feliç va ser fa unes setmanes. L’últim cop que vaig estar amb ell em va fer una abraçada molt forta, i em va xiuxiuejar a l’orella:
no et preocupis, sempre estaré al teu costat.
Em va desconcertar, amb aquella frase, em va fer un petó i se’n va anar. L’últim cop que vaig sentir a parlar d’ell, ja no era aquí per abraçar-me.