Sofía Lamelas Vedri_3r A Col·legi Maria Moliner
L’últim cop que el vaig veure no era el mateix, estava trist, enfadat, no sabíem què li passava. Aquell noi tan alegre, que sempre somreia. Tot i així semblava que algú li hagués robat aquell somriure. L’últim cop que vaig parlar amb ell el notava estrany, semblava una altra persona. L’últim cop que el vaig veure feliç va ser fa unes setmanes. L’últim cop que vaig estar amb ell em va fer una abraçada molt forta, i em va xiuxiuejar a l’orella:
no et preocupis, sempre estaré al teu costat.
Em va desconcertar, amb aquella frase, em va fer un petó i se’n va anar. L’últim cop que vaig sentir a parlar d’ell, ja no era aquí per abraçar-me.