Dia: 6 de març de 2020

Inés Lima Bastos_3r B Col·legi Mare Janer

L’Alexia i el Marc ja feia uns quants mesos que parlaven cada dia i ja començaven a sentir-se atrets l’un per l’altre, potser era per vergonya o potser era per por que l’altre no sentís el mateix, però cap dels dos es decidia a fer el primer pas.
Però tot va canviar al sopar de final de curs amb els companys de classe. Aquella nit, després de sopar i fer una volta, van anar a una discoteca d’allà a la vora a ballar. I no sé
si va ser per l’emoció del moment, per l’alcohol o per la por de no tornar-se a veure en tot l’estiu, els dos amics es van confessar el que sentien. Llàstima de tot aquell temps perdut
simplement per tenir por.

Dani Barbado Carpi_3r B Col·legi Mare Janer
El recorregut fins a l’escola era llarg. Trigava molt temps. Sempre tenia el mòbil. Escoltava música i el mirava. Em desconnectava de la vida real. Sempre em creuava persones. N’hi havia una que sempre em mirava detingudament, però com que anava enganxat a la pantalla, ni aixecava la vista. Fins que un dia se’m va trencar el mòbil. Així que aquell matí vaig fixar-me en la persona que passava cada dia. No m’ho podia creure. El vellet em va somriure. El coneixia. El vaig abraçar.
Que ruc havia estat. Per no aixecar la vista del mòbil no m’havia adonat que era el meu avi. A partir de llavors, vaig reflexionar sobre l’ús del mòbil.