Laura López Dos Santos_3r B Col·legi Sant Ermengol
Estic nerviosa. No puc pensar. Em suen les mans. Se’m talla la respiració. No em puc moure. Cada vegada que el veig em col·lapso. El meu cor batega més i més ràpid quan ell s’acosta. Què he de fer? Tinc por. I si em rebutja, i si es burla, no paro de pensar què podria passar si expresso els meus sentiments. És, simplement, impossible. Llavors penso en el ridícul que podria fer davant d’ell, torno cap enrere i no avanço. Però sento la veu de la persona que més estimo i trobo a faltar: l’àvia. “No tinguis por de fer un gran pas. Mai permetis que la por et digui què has de fer. Arrisca’t per assolir els teus èxits.”